L’escriptor barceloní de novel·la negra Andreu Martín ha guanyat el 31è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana per la novel·la Cabaret Pompeya, un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle passat a través de tres amics que es coneixen al music hall que bateja l’obra. El guardó el convoca l’Obra Social d’Unnim i és un dels més ben dotats en llengua catalana: 60.000 euros lliures d’impostos i a banda dels drets d’autor; Edicions 62 es farà càrrec a l’octubre de l’edició comercial de l’obra guanyadora. L'acte d'entrega del premi es va celebrar ahir al Saló Modernista d’Unnim a Sabadell.
Cabaret Pompeya ha estat finalista del 31è Sant Joan Unnim juntament amb No se senten ocells, del barceloní Antoni Carrasco i Hortalà, i el jurat l’ha declarat guanyadora per majoria a l’última votació. A part d’aquestes dues obres, quatre altres originals també han assolit les darreres deliberacions: Aigua molla, de Josep Cuello Subirana, de Barcelona; Els dies desfigurats, de Ferran Sáez Mateu, de Barcelona; El quadern suís, de Quim Torra i Pla, de Barcelona, i Ningú no pot enganyar els morts, de Collatius (pseudònim).
L'obra de Martín relata la història de tres amics que van néixer amb el segle XX, el 1900. En els anys vint, època del pistolerisme, del Noi del Sucre, del Sindicat Únic i el Sindicat Lliure, quan Barcelona era la ciutat de les bombes, aquests tres amics tenien vint anys. En el 37, quan es van produir els famosos fets de Maig i va esclatar una guerra entre anarquistes i comunistes dintre de l'altra guerra, ells tenien 37 anys. I, després de la guerra, als 45 anys, un d'ells encara no s'haurà rendit i, pistola en mà, s'enfrontarà al franquisme. Aquesta és una novel·la amb vocació de policíaca que ha esdevingut inevitablement històrica.
Un autor, diversos gèneres
Andreu Martín (1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra des que, en 1979, va publicar Muts i a la gàbia, novel·la que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda. Posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), L’home que tenia raor (les dues amb Premis Hammett concedits per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que a més del Premi Hammett també va rebre el Premio Ateneo de Sevilla) o De tot cor (Premi Alfons el Magnànim).
També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (Premi La Sonrisa Vertical) i en el gènere esportiu (Hat trick). Però sobretot en l'àmbit de la novel·la infantil on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil.
Cabaret Pompeya ha estat finalista del 31è Sant Joan Unnim juntament amb No se senten ocells, del barceloní Antoni Carrasco i Hortalà, i el jurat l’ha declarat guanyadora per majoria a l’última votació. A part d’aquestes dues obres, quatre altres originals també han assolit les darreres deliberacions: Aigua molla, de Josep Cuello Subirana, de Barcelona; Els dies desfigurats, de Ferran Sáez Mateu, de Barcelona; El quadern suís, de Quim Torra i Pla, de Barcelona, i Ningú no pot enganyar els morts, de Collatius (pseudònim).
L'obra de Martín relata la història de tres amics que van néixer amb el segle XX, el 1900. En els anys vint, època del pistolerisme, del Noi del Sucre, del Sindicat Únic i el Sindicat Lliure, quan Barcelona era la ciutat de les bombes, aquests tres amics tenien vint anys. En el 37, quan es van produir els famosos fets de Maig i va esclatar una guerra entre anarquistes i comunistes dintre de l'altra guerra, ells tenien 37 anys. I, després de la guerra, als 45 anys, un d'ells encara no s'haurà rendit i, pistola en mà, s'enfrontarà al franquisme. Aquesta és una novel·la amb vocació de policíaca que ha esdevingut inevitablement històrica.
Un autor, diversos gèneres
Andreu Martín (1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra des que, en 1979, va publicar Muts i a la gàbia, novel·la que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda. Posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), L’home que tenia raor (les dues amb Premis Hammett concedits per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que a més del Premi Hammett també va rebre el Premio Ateneo de Sevilla) o De tot cor (Premi Alfons el Magnànim).
També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (Premi La Sonrisa Vertical) i en el gènere esportiu (Hat trick). Però sobretot en l'àmbit de la novel·la infantil on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel·la Juvenil.
