Dos policies espanyols, a judici per falsificar fets en un cas de discriminació lingüística

Uns agents de la comissaria de Terrassa van exigir a una dona que parlés en castellà i van acabar detenint-la per negar-se a identificar-se, cosa que Plataforma per la Llengua sosté que és mentida

Publicat el 06 de novembre de 2025 a les 11:13
Actualitzat el 06 de novembre de 2025 a les 12:04

Dos agents de la policia espanyola aniran a judici per inventar-se els fets en un cas de discriminació lingüística. Així ho ha anunciat aquest dijous Plataforma per la Llengua, que acusa els dos policies d'haver denunciat i multat una dona per uns fets falsos. L'entitat lingüística demana quatre anys de presó per a cadascun dels agents, a més d'una pena d'inhabilitació per treballar a l'administració pública durant el mateix període i una multa.

El març de 2022, una professora es va desplaçar a la comissaria per fer-hi diferents gestions i dos agents, en diferents moments, li van exigir que parlés en castellà. Un dels dos, de fet, va intentar impedir-li l'entrada quan va sortir un moment per fer un tràmit i la va escarnir desafiant-la a repetir l'hora de la cita en castellà. Com que la usuària va explicar que ho estava gravant tot, l'agent li va agafar el mòbil, la va detenir per "faltar al respecte a un agent de policia" i la va denunciar al·legant que la dona s'havia negat a identificar-se, cosa que no era veritat, però que constituïa un altre delicte.

Per fer-ho, es van valdre de la llei mordassa, i la van acabar sancionant per dues infraccions: una de lleu, amb una multa de 100 € per faltar al respecte als agents de l'autoritat, i una altra de greu, amb una multa de 601 €, per negar-se a identificar-se. Ara, el jutjat de Terrassa ha decidit enviar a judici per un delicte de falsedat en document públic els dos agents de la policia espanyola.

La discriminació lingüística a la comissaria de Terrassa

Els fets es remunten al 4 de març del 2022, quan la docent es va desplaçar a la comissaria per renovar el DNI i el passaport, i per tramitar les cartes d'invitació dels pares, uns documents que permeten allotjar a casa persones de l'estranger. En arribar, un primer agent li va dir que només li podrien renovar el DNI perquè només tenia una citació i, quan ella li va respondre, li va exigir que parlés en castellà: "Has de parlar en castellà perquè som a Espanya". La professora no s'hi va oposar, però cada vegada que tornava a parlar en català de manera espontània, el policia li exigia que canviés al castellà.

Després de fer-se el DNI, i de sortir de la comissaria, amb el permís d'una funcionària, per fotocopiar els passaports dels pares, un altre agent de policia, diferent de l'anterior, no només no la va fer deixar entrar, sinó que li va exigir que li parlés en castellà. Quan la professora es va queixar, va aparèixer un tercer agent que la va pressionar perquè parlés en castellà amb el seu company perquè no sabia català. Aleshores, l'agent que no l'havia deixada entrar va demanar-li que digués en castellà l'hora de la citació i, després que ella hi accedís, va dir, amb sarcasme i en castellà: "Molt bé. Si és molt fàcil, oi?".

La reacció de la ciutadana va ser expressar que "aprendre idiomes és una cosa bona" i que "com a funcionari, aniria bé que ho fes". Això va fer enfadar l'agent, que va amenaçar de sancionar-la. Com que ella va explicar que ho estava gravant tot per tenir una prova de la discriminació, la van deixar entrar perquè acabés de tramitar les cartes d'invitació. Tanmateix, quan se n'anava, l'agent que abans li impedia tornar a entrar a la comissaria, li va agafar el mòbil i la va detenir per "faltar al respecte a un agent de policia". L'agent va explicar que la dona s'havia negat a identificar-se, cosa que Plataforma per la Llengua denuncia que no era veritat.

Denúncia de Plataforma per la Llengua

Plataforma per la Llengua va denunciar els agents per quatre delictes: coaccions, falsedat en document públic, detenció il·legal i contra la integritat moral. Finalment, el jutjat va continuar el procediment només per dos delictes de falsedat documental i, a més, va limitar el paper de la víctima a testimoni, un fet que finalment l'Audiència de Barcelona ha fet rectificar davant el recurs de Plataforma per la Llengua. Així doncs, la víctima ja pot exercir com a acusació particular.