Una vuitantena d'alcaldes i alcaldesses de pobles catalans amb urbanitzacions han expressat en un manifest la “preocupació” la presència de complexos residencials amb dèficits urbanístics i han demanat una "resposta valenta" i "coordinada" de totes les administracions. Molts d'aquests nuclis de població no estan recepcionats i, per tant, no disposen dels serveis més bàsics i pateixen incidències constants com interrupcions en el subministrament d'aigua i electricitat. Els municipis signants denuncien que això repercuteix “greument” en “la qualitat de vida” de milers de ciutadans i que el problema “fa dècades” que s’allarga.
La presentació del manifest, al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, compta amb el suport de l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i arriba una setmana més tard de l’anunci del Govern que ha avançat la signatura d’un conveni entre el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l’Institut Català de Finances per fomentar que l’lCF financi actuacions en aquells ajuntaments que tinguin urbanitzacions amb mancances de serveis.
Els dèficits urbanístics en urbanitzacions són conseqüència de l’especulació urbanística de mitjan segle XX i es calcula que afecten un 10% de la població. Els habitants d’aquests nuclis conviuen amb mancances estructurals en claveguerams, enllumenat públic, xarxes d’aigua potable, equipaments o la pavimentació dels carrers. “Moltes urbanitzacions es van construir sobre terrenys amb orografia complicada, parcel·lacions disperses i mancances en serveis bàsics i infraestructures mínimes”, expressen.
Tot plegat, amb els anys, no s’ha regularitzat i la llei obliga a suspendre i denegar la majoria de les llicències urbanístiques. “Aquest fet que frena l’activitat econòmica, genera greuges comparatius entre veïns i alimenta la tensió social i el desgast institucional”, asseguren.
Els ajuntaments, que en molts casos tenen un pressupost reduït, es veuen incapaços d’assumir les despeses que comporten les obres d’arranjament . En cas que decideixin tirar endavant els projectes, té una repercussió als veïns que, la major part de les vegades, han de pagar unes quotes “inassumibles”. “No només es condemna econòmicament els residents, sinó que, de retruc, també es posa en risc la viabilitat financera dels mateixos ajuntaments, que difícilment podrien assumir el percentatge d’impagats”, diuen.
Una paràlisi administrativa i propostes d'acció
La situació general desemboca en “una paràlisi administrativa” que no aporta solucions a la ciutadania i que condemna les infraestructures de les urbanitzacions a l'abandó . En aquest sentit, els municipis reclamen eines normatives adequades i de recursos específics per donar resposta “que necessita ser abordada amb visió global, determinació política i responsabilitat institucional”.
Els municipis signants demanen a la Generalitat la redacció d’un Pla Director Urbanístic de totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya, “que sigui l’eina marc per establir criteris clars, homogenis i aplicables arreu del territori”. El document hauria de tenir un inventari actualitzat i complet de totes les urbanitzacions amb dèficits, amb la seva situació jurídica, urbanística i de serveis dels quals disposa.
Aquest pla hauria de servir per fer una diagnosi que permeti establir un ordre de prioritats i mecanismes de coordinació supramunicipal per afrontar conjuntament les problemàtiques i la creació de línies de finançament específiques.
Alhora es proposa revisar i aplicar amb més flexibilitat la normativa existent per tal de permetre sistemes alternatius de depuració i sanejament, i simplificar els processos administratius i de suport tècnic. “Necessitem terminis clars, procediments unificats i reduint la burocràcia, això inclou un control més efectiu dels processos i suport específic als ajuntaments més petits”, expressen. Una relació supramunicipal que s’hauria de traduir en “un espai permanent de coordinació entre la Generalitat, els ajuntaments i altres institucions” amb capacitat d’impuls, seguiment i finançament dels processos.
Pel que fa al finançament, els pobles demanen crear un fons específic per a la regularització d’urbanitzacions, tal com preveia la Llei 3/2009 de 10 de març de Regularització i Millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. I, al mateix temps, l’establiment de mecanismes alternatius per sufragar les despeses, com ara ajuts i facilitats per a les famílies afectades.
Les incerteses dels crèdits de l’ICF
El conveni amb l’Institut Català de Finances que proposa el Govern planteja que es puguin avançar els diners necessaris als ajuntaments per executar les obres o per tramitar el planejament necessari. Els criteris per a atorgar aquests crèdits, avancen, es definiran per l’ICF i, de moment, encara no es coneixen quins ajuntaments s’hi podran acollir. “L’ICF atorgarà els préstecs als ajuntaments seguint els seus criteris de risc, es desconeix l'import i la primera línia de crèdit”, han comunicat des de la Generalitat.
El vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, Òscar Sendra, ha explicat a Nació que el pròxim 20 d'abril hi haurà una reunió bilateral entre els alcaldes i el Govern en la qual es concretarà la proposta. Els alcaldes, però, van amb un cert escepticisme a la trobada pel record d'altres iniciatives que no van tirar endavant. "El 2009 es van impulsar unes subvencions, s'hi van presentar quasi 500 urbanitzacions i només en 28 d'elles es van acabar executant les obres", explica Sendra.
Sendra ha reclamat que cal "desencallar" les solucions i ha reivindicat el "caràcter transversal" del moviment dels pobles amb urbanitzacions, que ha aplegat una norantena de municipis al manifest i que aspira a aglutinar-ne encara més. "Hi ha centenars de milers de persones que viuen en urbanitzacions i es mereixen tenir uns serveis dignes. És un problema de país", assegura.
42.600 hectàrees d’urbanitzacions
A Catalunya hi ha 42.600 hectàrees d'urbanitzacions escampades per 345 municipis. Aquests nuclis de cases van començar a proliferar a partir dels anys seixanta, com a complexos de segona residència. Des de mitjans dels vuitanta, però, el percentatge de gent que hi viu tot l'any ha augmentat i ha fet créixer molts pobles com Riells i Viabrea (la Selva), que ha multiplicat per vuit la població des del 1981, o Castellbisbal (Vallès Occidental), que gairebé l'ha multiplicat per quatre.
Malgrat la magnitud d'aquest fenomen demogràfic, el Departament de Territori no té dades globals de Catalunya sobre quanta gent viu en aquests complexos residencials. Això fa que sigui difícil mesurar en xifres les necessitats d'aquesta població i, encara més complicat, planejar la mobilitat i connectivitat d'aquests indrets. De les 1.433 urbanitzacions inventariades, prop de 730 no tenen garantits els serveis més bàsics i l'ajuntament no n'ha recepcionat encara les obres de condicionament.
A la Demarcació de Barcelona, segons un estudi de 2015, el 50% d'aquests complexos amb dèficits urbanístics no disposen d'equipaments municipals i el 60% tampoc tenen espais públics ni dins del seu àmbit ni en el seu entorn immediat.
