A l’època medieval, a la Corona d’Aragó, ja existia la Inquisició, per tal de preservar la Fe. Però a començament del segle XV, caigué en un període d’inacció.

Els Reis Catòlics, Ferran i Isabel, amb la finalitat de combatre els jueus, crearen la Santa Inquisició al Regne de Castella. Finalment, l’any 1478 el rei Ferran instaurà el model castellà al Regne d’Aragó, nomenant, l’any 1483, a Torquemada inquisidor general de Catalunya.

Durant els segles XVI i XVII cal destacar-los pel seu vigor i virulència, coincidint amb el regnat de la dinastia de la Casa d’Àustria. La jurisdicció del Sant Ofici de la Inquisició topà en moltes ocasions amb l’autoritat de la Diputació del General, fins al punt d’excomunicar i empresonar alguns diputats, fet solucionat per la intervenció reial. En aquestes accions les institucions catalanes veien amenaçades jurisdiccions, immunitats i privilegis. No va ser fins al segle XVIII que es va resoldre aquest conflicte, amb la pujada al tron d’Espanya de la dinastia dels Borbons.

El tribunal del Sant Ofici de la Inquisició estava assentat a Barcelona. Però arreu del territori català tenien establerts uns comissaris que eren coneixedors del tarannà dels seus conciutadans. Tot i que a Catalunya el seu nombre fou bastant reduït; 14 el segle XVI. Ja en el XVII eren 46. En general eren del clergat.

A Terrassa no sempre hi hagué comissaris inquisitorials. Se sap que en el segle XVII ho foren Pau Jeroni Castellet, prevere i canonge de l’església parroquial, i Pau Buguyà, prevere i encarregat de la cura d’ànimes a l’església de Sant Pere Per ajudar als comissaris hi havia establerta la funció dels anomenats «familiars del Sant Ofici». Aquest cos estava format per laics i les seves funcions eren d’informar tot el que podia ser d’interès a la institució del Sant Ofici. Ser un «familiar» era un honor i gaudien de certs privilegis.

En un principi era un cos armat, a semblança d’un sometent, al servei del Sant Ofici i de la seva protecció. En un principi els tribunals eren itinerants i, davant l’hostilitat dels vilatans requerien la protecció dels «familiars». Amb el temps es va transformar en una xarxa d’espionatge o servei d’informació.

A Terrassa s’estengueren, al llarg dels segles XV al XVII, moltes actes acusatòries. La més sonada va ser la de l’any 1611 quan a la vila esclatà una fòbia vers les dones que exercien, segons el poble, la bruixeria. El 1615 la vilatana Joana Ferrer va ser enviada a Barcelona perquè comparegués davant el tribunal del Sant Ofici. Amb la informació obtinguda de l’acusada, s’instà el Consell de la vila a apressar-se a detenir altres dones que havien estat imputades de bruixeria.

Tanmateix, el Sant Ofici les acabà absolent a totes d’aquestes acusacions. Aquestes dones, el 1618 foren altre cop detingudes a l’espera d’un judici civil, ja que un judici per part del Tribunal de la Inquisició no es podia repetir. Després de sotmetre-les a tortura foren sentenciades a la forca. Al pas del temps, la majoria dels privilegis de què gaudien els «familiars» van anar desapareixent amb l’adveniment de la dinastia borbònica. A principis del segle XVIII el nombre de comissaris a Catalunya no passaven de la mitja dotzena.

A fi de què la Inquisició pogués continuar tenint representació a Terrassa, el 22 d’abril de 1781, el Sant Ofici envià un comunicat al fabricant Pau Busquets, al seu fill, Francesc Busquets i a la dona d’aquest, Eulàlia Barata, en els quals els conferia la representació de «familiar», en aquesta vila.

Els nomenats comunicaren dites ordres a l’Ajuntament, el qual estengué l’acta següent: «Dia 22 d’abril de l’any del Senyor 1781, en la vila de Terrassa, del Corregiment de Mataró; convocats i congregats a la Sala Capitular i l’Ajuntament de dita vila representant, en quina convocatòria i s’hi troben presents els senyors regidors i síndic de la vila, els quals prengueren el següent acord. Havent-se presentat en la dita convocatòria Pau Busquets, fabricant de panys de la vila en son nom i el de Francesc Busquets i Arch, son fill, també fabricant, els quals ostentaren i presentaren a la Corporació Municipal dosa títols de Familiar del Sant Ofici de la Inquisició d’aquest Principat de Catalunya, demanant a la vegada llur observança i compliment, per a què fossin registrats en son lloc corresponent i a fi que en tot temps consti, la Corporació acordà unànimement que s’observin, guardin i compleixin cada un dels dits títols, en tot i per tot, a la vegada que el mateix escrivà que registra l’acta. Dóna fe d’aquesta acta en Josep Torrella. Notari públic de la vila».

En definitiva, el conflicte institucional mai va ser totalment resolt fins a finals del segle XVIII, rebent l’estocada final amb l’aprovació de la Constitució de Cadis el 1812, quan es va traslladar tot el Poder judicial als tribunals. Quant es va produir la Revolució de 1820, que va restaurar la Constitució de 1812 que havia estat derogada pel rei Ferran VII, el 10 de març a Barcelona fou assaltat el Tribunal de la Inquisició i es perdé gran part de la documentació del Sant Ofici.