25
de setembre
de
2012
Imatge del barri de les Fonts el dia després de la Riuada Foto: Artur TravesaLes ànsies de control de la dictadura franquista no només van traduir-se en una utilització emocional per enaltir la figura de Franco. El control econòmic del règim corrupte va causar més d'un enfrontament polític en els dies i setmanes posteriors a les riuades del 25 de setembre de 1962.
Així es demostra en el llibre "La riuada de Franco", a la venda des de fa pocs dies i que enfoca des d'una perspectiva diferent a l'habitual les conseqüències de les riuades del Vallès del 1962.
Els autors de l'obra són Ferran Sales i Lluís Sales, que per pròpia iniciativa han dut a terme les investigacions des de començaments del 2011.
Ferran Sales Aige (Lleida, 1946) és periodista jubilat. Durant més de 45 anys ha treballat en diverses publicacions escrites espanyoles i catalanes, i ha estat corresponsal durant quinze anys al Magreb i a l'Orient Mitjà. Lluís Sales i Favà (Barcelona, 1982) és historiador i medievalista. En l'actualitat, ultima la seva tesi doctoral sobre la societat baixmedieval.
Segons explica el coautor del llibre Ferran Sales, la investigació duta a terme ha remenat una dotzena d'arxius i es basa sobretot en la documentació oficial que es troba al vell arxiu del Govern Civil, actualment a la delegació del govern.
"Volíem explicar com el franquisme s'havia aprofitat de la riuada per fer propaganda política, així com per controlar els ajuts als damnificats des de Madrid", diu Sales. "La riuada de Franco" exposa de manera documentada els enfrontaments entre el règim franquista de Madrid, els falangistes, el governador civil i els alcaldes pel control de la situació posterior a les riuades de 1962.
El dia de les riuades hi havia un buit de poder a Barcelona, perquè el governador civil i l'alcalde eren fora. Per aquest motiu, s'explica al llibre, Ràdio Barcelona va intentar coordinar les ajudes. Després d'un enfrontament amb amenaces de tancar la ràdio incloses, el règim franquista va agafar el relleu i va obligar que els diners recaptats passessin tots per Madrid abans de destinar-se als afectats. La corrupció, afirma Sales, va ser evident, i encara no se sap quants diners es van recaptar a Madrid d'arreu d'Espanya. "Aquesta situació ens recorda a l'actual: la caixa la té Madrid", diu Ferran Sales.
El llibre "La riuada de Franco" també detalla els moviments que Tarradellas va fer des de l'exili per ajudar els damnificats. "L'abat Escarré de Montserrat i Tarradellas es van posar d'acord en una reunió secreta a Bordeus perquè ni un cèntim passés per Franco", explica el coautor Ferran Sales. Per això, es van vertebrar les ajudes dels exiliats a través d'un compte dels monjos de Montserrat a Andorra. Com era d'esperar, alguns sectors dels exiliats es van negar en un primer moment a fer-ho a través de l'Església. "Van ser pocs diners i van arribar tard, però la riuada va possibilitar que Tarradellas i el monestir de Montserrat s'entenguessin i trenquessin un silenci de 26 anys", conclou Sales.
"La riuada de Franco" també explica la neteja ètnica que alguns municipis, sobretot del Baix Llobregat, van fer aprofitant que molts gitanos i immigrants es van quedar sense res.
L'obra de Ferran Sales i Lluís Sales demostra les pugnes polítiques i la utilització propagandística i corrupta que va fer el règim franquista de les riuades de l'any 1962, "com ja havia passat a València a les riuades del 1957", segons Ferran Sales. El coautor deixa "una porta entreoberta perquè futurs historiadors continuïn investigant aquesta part de les riuades que fins ara ha passat tan desapercebuda".
Les riuades van provocar 1.000 morts
Noves visions sobre la riuada de Terrassa
Franco va fer bona la tragèdia de la riuada
Riuada de notícies sobre els aiguats de 1962