Tapissos fins ara inèdits de Joan Miró, obres de Picasso, Tàpies, Subirachs, Rafols-Casamada, Viladecans... El Centre Cultural de Caixa Terrassa acull una exposició de l'Escola catalana del Tapís, que enguany celebra el seu cinquantè aniversari.
Miquel Samaranch, industrial terrassenc, va ser el fundador d'aquesta escola. Fa cinquanta anys, Samaranch es feia càrrec de la Fàbrica Aymat de Sant Cugat i encapçalava la renovació tèxtil, donant l’impuls envers la fabricació de tapissos i el naixement del que avui es coneix com l’Escola catalana de tapís.
El director artístic d’aquest centre era el pintor Grau Garriga i allà hi varen confluir grans noms de la plàstica catalana com Miró, Tàpies, Subirachs, Rafols-Casamada i Viladecans.
Des de Sant Cugat es van establir notables relacions amb Jean Lurçat, impulsor de la cultura del tapís a nivell mundial. Aquest fet va connectar el centre català amb els personatges i els nuclis més avançats, que llavors també començaven la seva expansió, conferint-li una personalitat pròpia.
Es va fer una crida als artistes del tapís, demanant-los-hi cartons per produir obres innovadores. Els joves artistes més destacats del moment, avui àmpliament reconeguts, van passar per Sant Cugat dinamitzant una tècnica que havia tingut molt poques arrels a Catalunya.
Però aquesta iniciativa va tenir un efecte col·lateral de gran interès: va impulsar un ampli grup de creadors vers el món del tèxtil, immersos en la via de les noves experimentacions. Era un grup desvinculat quasi per complet del centre de Sant Cugat, però que aprofitava la seva expansió internacional.
La denominació “Escola Catalana de Tapís” s’ha volgut restringir als tapissos de nombrosos artistes, bàsicament catalans, que d’una o altra manera van consolidar la labor de la fàbrica.
La mostra es pot veure al Centre Cultural de Caixa Terrassa fins el 10 de gener del 2010.Miquel Samaranch, industrial terrassenc, va ser el fundador d'aquesta escola. Fa cinquanta anys, Samaranch es feia càrrec de la Fàbrica Aymat de Sant Cugat i encapçalava la renovació tèxtil, donant l’impuls envers la fabricació de tapissos i el naixement del que avui es coneix com l’Escola catalana de tapís.
El director artístic d’aquest centre era el pintor Grau Garriga i allà hi varen confluir grans noms de la plàstica catalana com Miró, Tàpies, Subirachs, Rafols-Casamada i Viladecans.
Des de Sant Cugat es van establir notables relacions amb Jean Lurçat, impulsor de la cultura del tapís a nivell mundial. Aquest fet va connectar el centre català amb els personatges i els nuclis més avançats, que llavors també començaven la seva expansió, conferint-li una personalitat pròpia.
Es va fer una crida als artistes del tapís, demanant-los-hi cartons per produir obres innovadores. Els joves artistes més destacats del moment, avui àmpliament reconeguts, van passar per Sant Cugat dinamitzant una tècnica que havia tingut molt poques arrels a Catalunya.
Però aquesta iniciativa va tenir un efecte col·lateral de gran interès: va impulsar un ampli grup de creadors vers el món del tèxtil, immersos en la via de les noves experimentacions. Era un grup desvinculat quasi per complet del centre de Sant Cugat, però que aprofitava la seva expansió internacional.
La denominació “Escola Catalana de Tapís” s’ha volgut restringir als tapissos de nombrosos artistes, bàsicament catalans, que d’una o altra manera van consolidar la labor de la fàbrica.
