Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) aspira a la reelecció després de les eleccions del 12 de maig. No ho tindrà fàcil, pel favoritisme de Salvador Illa a les enquestes i la disputa amb Carles Puigdemont pel vot independentista. Però el president de la Generalitat i candidat d'ERC entén que l'aposta republicana és sòlida i la gestió desplegada durant la legislatura pel Govern, reivindicable. En clau local, Aragonès reivindica la unió dels vallesos i les infraestructures com la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell.
Fa dies que no tenim notícies de la ronda Nord. Ha quedat aturada?
Nosaltres complim els acords i ho farem amb un projecte adaptat a les necessitats del territori i amb el màxim equilibri mediambiental. Ara, li correspondrà a la Generalitat començar a elaborar un projecte i fer els estudis d’impacte. La millora de la mobilitat entre Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès no es pot reduir a un sol projecte.
Pel que fa a la fórmula i al traçat, el ministre de Transports va assegurar que havia de ser una via d’alta capacitat, que entra en contradicció amb el que planteja ERC.
Seran alguns dels elements que caldrà discutir. Nosaltres estem en el mateix punt i defensem els criteris del Pla Específic de Mobilitat del Vallès.
"El que necessitem és més transport ferroviari de persones i de mercaderies, no més ciment ni un model de mobilitat en cotxe privat"
Salvador Illa proposa fer la B-40 fins a Granollers. En el cas que necessités el PSC per governar ho acceptaria, tal com va acceptar en el seu dia la ronda Nord?
El Quart Cinturó no es preveu al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, és la ronda Nord entre Sabadell i Terrassa. Si el PSC volia el Quart Cinturó, que ho hagués impulsat a través del Ministeri de Transports. Han tingut molts anys aquesta responsabilitat i no ho han impulsat, ni ells mateixos s’ho creuen. Ho utilitzen com la pastanaga per posar al davant i per intentar redirigir el debat cap a un àmbit, però ni ells mateixos s’ho creuen, perquè si no, ho haurien fet des del principi. De totes maneres, hi haurien trobat la nostra oposició. El que necessitem és més transport ferroviari de persones i de mercaderies, no més ciment ni un model de mobilitat en cotxe privat que està provocant avui que el Vallès sigui una de les zones amb un nivell de contaminació atmosfèrica més alta.
Parlem d’un altre projecte clau per al Vallès, que fa anys que s’arrossega: el desdoblament del túnel d’FGC. Gran part dels ajuntaments del Vallès plantegen la construcció del túnel d’Horta, però vostès prioritzen el desdoblament del túnel a Sant Cugat. Per què?
Aquesta és una qüestió de caràcter tècnic i integrada amb la resta de mesures que s’han de portar a terme en el sistema ferroviari dels vallesos i la Regió Metropolitana. També s’han de desenvolupar les línies de ferrocarril en l’àmbit orbital per treure bona part de l’ús que es fa de les connexions entre el Vallès i Barcelona i que s’hi pugui anar per altres àmbits…
El segon túnel de Sant Cugat està pressupostat en uns 900 milions d’euros, segons un estudi de la mateixa Generalitat. És un import molt elevat. Es veuen capaços d’executar-lo?
Tots els estudis i projectes d’inversions són a mitjà termini i, per tant, necessiten el cicle des que es pensa, configura i dissenya una infraestructura, fins que s’acaba executant… i acaba sent molt llarg. Concretament, en aquest cas tenim temps per a que sigui un projecte consensuat amb el territori.
Prioritzant Sant Cugat?
Hi insisteixo. La mobilitat s’ha d’entendre des d’un punt de vista global. No podem pensar en noves infraestructures de Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya sense tenir en compte les millores que s’han de fer a Rodalies.
"El Vallès Occidental i l’Oriental tenen tants elemens en comú, que té tota la lògica que es puguin compartir decisions i planificació"
S’han plantejat molts models d’organització territorial per a la segona corona: què creu que és millor, mantenir i ampliar l’Arc Metropolità, absorbir la segona corona dins d’una Regió Metropolitana de Barcelona, o té un altre model?
Clarament, el Vallès Occidental i l’Oriental tenen tants elements en comú, que té tota la lògica que es puguin compartir decisions i planificació. Configurar-los com una sola unitat té molt de sentit. L’Arc Metropolità el veig més com una plataforma de defensa d’interessos de les ciutats de la segona corona, més que un instrument de governança. Les realitats són molt diferents: el Garraf és molt diferent del Vallès Occidental i l’Oriental, i són diferents del Maresme o del nord del Baix Llobregat…
Hem de parlar d’indústria i de llocs de treball. Entitats com la Cecot reclamen incrementar el seu pes. Proposen una conselleria específica, la Conselleria d’Indústria, com ja havia existit fa temps. Creu que s’ha de tornar a implementaral nou Govern?
La conselleria d’Indústria ja existeix. La Conselleria d’Empresa i Treball té totes les responsabilitats en l’àmbit que són importants per a la indústria i, a més, les polítiques de treball. Avui, un dels principals reptes en l’àmbit industrial és la qüestió del talent, i també té moltes competències en la formació ocupacional, que, precisament, són vitals per al desenvolupament de la indústria.
I el Vallès quin paper ha de tenir en aquesta reconversió industrial?
Té un paper fonamental. En primer lloc, perquè hi ha un teixit productiu altament competitiu en l’àmbit internacional. El Vallès està ple de campions ocults, és a dir, empreses que en el seu nínxol de mercat estan a primer nivell mundial. En segon terme, tenim unes infraestructures de transport que, malgrat totes les millores que s’hagin de fer, ens situen de forma competitiva a prop del port de Barcelona i, a una relativa distància, el port de Tarragona. A més, al Vallès hi ha infraestructures científiques i de coneixement, des d’universitats fins a infraestructures de recerca, de primer nivell mundial. Avui no es pot entendre el futur de la indústria sense associar-lo a la ciència i al coneixement: la prova és la fàbrica de xips que anirà a Cerdanyola al costat del Sincrotró Alba.
Des d’aquestes entitats també demanen desburocratitzar, reduir la paperassa administrativa. Què ha fet i què farà per agilitzar els tràmits i per facilitar que arribin noves inversions?
Som el Govern de les inversions estrangeres i de la reindustrialització. Hem aconseguit les inversions estrangeres més importants dels darrers trenta anys a Catalunya, específicament en l’àmbit industrial. Quan Tag Automotic tanca, nosaltres treballem perquè hi hagi una empresa que la substitueixi i la gent que treballava allà torni a tenir un lloc de treball en l’àmbit industrial. En l’àmbit del procediment administratiu, hem tirat endavant el reglament de la llei de facilitat de l’activitat econòmica, que ha permès que 120 obstacles burocràtics que hi havia estiguin resolts, reduint al mínim el termini que hi ha per la finestreta única empresarial. I hem fet que pràcticament tots els ajuntaments de Catalunya, ens en queden cinc de molt petits, s’adhereixin a la finestreta única empresarial precisament per podre agilitzar els tràmits.
En clau estrictament terrassenca, el nou institut-escola Sala Badrinas s’ajorna fins a 2027, amb una aportació municipal de 2 milions d’euros. La ciutat demana avançar el calendari. Serà possible?
Amb molts ajuntaments hem arribat a acords amb un conveni on hi ha aportació de l’ajuntament i de la Generalitat i, per tant, la voluntat del govern de Catalunya no és retardar cap infraestructura educativa. Si es pot fer abans des del punt de vista tècnic i pressupostari, s’avançarà. I si no, serà per raons que impedeixen que es pugui fer quan voldríem.