La infància de Pere Aragonès: «L’estiu del 92 vaig aconseguir una foto amb Koeman»
L'estiu del 1992, quan feia dos mesos del gol de Ronald Koeman que va donar la primera Copa d'Europa al Barça, un Pere Aragonès de 9 anys marxava de vacances amb la família. A l'aeroport del Prat, la sorpresa més gran: l'equip blaugrana sencer, Koeman inclòs. Aquell nen il·lusionat per coincidir amb algun dels ídols futbolístics va anar a comprar paper i bolígraf, i va aconseguir les signatures de tot l'equip. També va demanar una fotografia, al central holandès, l'heroi de Wembley. Ens porta la fotografia a l'entrevista que li fem a Nació. Al revers queden restes de blue tack, que demostren que el document gràfic havia estat penjat en alguna paret. "És la fotografia que tenia amb una de les persones més famoses del moment", explica somrient el president de la Generalitat i candidat d'ERC el 12-M.
Aragonès no és un culer d'aquells que li canvia el sentit d'ànim segons si ha guanyat o no el Barça la nit abans, no es descriu com un "apassionat", però si se'n reconeix seguidor i espera que, en el futur, l'equip blaugrana "torni a tenir l'esplendor que mereix". Deixant el Barça a banda, parla d'una infància "de molta llibertat". Al poble, a Pineda de Mar, on va néixer, créixer, i on ara viu amb la seva dona, Janina Juli, i la filla de tots dos, la Clàudia. Recorda hores i hores jugant al carrer després de l'escola. La proximitat de la muntanya i de la platja. Com era de petit? Educat o trapella? "Sempre he estat una persona educada, a classe m'havien castigat alguna vegada, però per xerrar massa amb el company de pupitre".
Conserva els amics de fa 35 anys, una colla que descriu com un "tresor". Explica que de petit volia ser pagès, i que malgrat haver estudiat dret, ara manté la passió per l'hort. En té un de compartit amb el pare. El primer record polític? Durant l'operació Garzón contra l'independentisme. "Recordo el sentiment que havien detingut a la nostra gent". Quan va entrar a militar a les JERC, les joventuts d'ERC, a casa li van dir que no es busqués problemes. I al final va acabar sent president de la Generalitat.
Autors: Joan Serra Carné i Carme Rocamora i Seguí / Edició: Núria Garrido / Fotos: Hugo Fernández
