09
de febrer
de
2023
Actualitzat:
14
de març,
16:49h
El 2023 té una cita política marcada al calendari: la celebració de les eleccions municipals. A Terrassa, el govern de Jordi Ballart (Tot per Terrassa) es posa a examen. TxT va anunciar al juliol que Ballart tornaria a presentar-se al capdavant del partit municipalista, i així ho fa, com en l'acte d'introducció de la candidatura la passada setmana a LAFACT Cultural, després d'un mandat marcat per l'esclat de la pandèmia de la Covid-19 i la guerra d'Ucraïna, fets globals amb afectació local.
De la seva mà, Tot per Terrassa va guanyar les eleccions el 2019, trencant així l'hegemonia de més de 40 anys de govern socialista a Terrassa. El PSC lluita per recuperar el govern i ho demostrarà en aquestes eleccions, amb la candidata Eva Candela, aspirant a convertir-se en la primera alcaldessa de la ciutat. Una posició que també busca ERC amb Ona Martínez, que actualment comparteix equip de govern amb Ballart, i que en ocasions han mencionat que s'entenen bé a l'hora de governar. No es queden de mans plegades Junts ni Ciutadans, que des de l'oposició volen aconseguir més vots dels terrassencs i reivindiquen les alcaldables femenines. Aspiren a tornar al plenari dues marques com el PP, amb Marta Giménez recentment confirmada, i els comuns, amb Agnès Petit. La CUP, amb Jaume Bofill confirmat, també busca el seu lloc, de la mateixa manera que PACMA. Moltes cares conegudes tornen a l'aparador polític.
Ara, es presenta a la reelecció segur de guanyar de nou, després d'un mandat de pacte amb ERC-MES. "Si algú creia que Tot per Terrassa era una flor de primavera, un amor passatger, s'equivoca", va declarar a l'acte de presentació de la candidatura la passada setmana a LAFACT Cultural, recinte que va omplir, com en la presentació al mateix lloc fa quatre anys.
Martínez, portaveu d'ERC-MES a Terrassa, ha delegat les seves antigues competències a Montserrat Font. Ha reiterat en més d'una ocasió el bon govern compartit amb TxT durant aquest mandat, i aspira a ser la primera alcaldessa de la ciutat fent "La Terrassa del canvi" i mirant sempre cap al futur.
De cara a aquestes eleccions, el grup municipal ha escollit un tàndem femení com a cap de cartell: Meritxell Lluís anirà al capdavant, i Montserrat Caupena es presentarà com a segona, conformant una candidatura conjunta. Lluís té clar que "una de les bases a les quals apel·laran per tal de sacsejar el vot a Terrassa és la unitat de l'independentisme".
Isabel Martínez declara que Ciutadans vol ser "una opció rellevant per formar un govern moderat a Terrassa", lluny de les polítiques econòmiques d'ERC.
Petit és crítica amb la dificultat d'accedir a un habitatge digne a la ciutat i les pressions dels grans lobbies immobiliaris en contra dels pisos protegits, a més de criticar la postura del govern actual de cedir a les multinacionals davant la construcció del polígon dels Bellots II. Així, s'esfuma la possibilitat de formar una candidatura conjunta amb Tot per Terrassa.
L'objectiu de la CUP Terrassa és tornar a l'Ajuntament, després de no obtenir representació el 2019. La formació ha estat activa fora de l'Ajuntament i des de 2021 ha promogut diverses campanyes contra cases d'apostes, l'especulació immobiliària, en favor de la gratuïtat de l'aparcament de l'Hospital de Terrassa i en defensa de la sanitat pública.
Martínez ha format, durant anys, part del voluntariat de diverses protectores i associacions, arribant a ser president de l’associació Veu Animal. Per al candidat, “els animals necessiten un canvi urgent de paradigma”. Assegura que “no poden dependre del fet que el tècnic de torn tingui o no simpatia cap als seus drets, i a nivell polític, només PACMA pot garantir la seva integritat”.
De la seva mà, Tot per Terrassa va guanyar les eleccions el 2019, trencant així l'hegemonia de més de 40 anys de govern socialista a Terrassa. El PSC lluita per recuperar el govern i ho demostrarà en aquestes eleccions, amb la candidata Eva Candela, aspirant a convertir-se en la primera alcaldessa de la ciutat. Una posició que també busca ERC amb Ona Martínez, que actualment comparteix equip de govern amb Ballart, i que en ocasions han mencionat que s'entenen bé a l'hora de governar. No es queden de mans plegades Junts ni Ciutadans, que des de l'oposició volen aconseguir més vots dels terrassencs i reivindiquen les alcaldables femenines. Aspiren a tornar al plenari dues marques com el PP, amb Marta Giménez recentment confirmada, i els comuns, amb Agnès Petit. La CUP, amb Jaume Bofill confirmat, també busca el seu lloc, de la mateixa manera que PACMA. Moltes cares conegudes tornen a l'aparador polític.
Jordi Ballart (TxT)
El govern de la "Revolució Verda" es va fer realitat quan el terrassenc Jordi Ballart, que havia estat alcalde de la ciutat anteriorment al capdavant del PSC, va guanyar les eleccions el 2019 al capdavant del partit municipalista Tot per Terrassa (TxT) amb uns resultats històrics. Després de l'estripada de carnet socialista arran de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i reconèixer que ja no es sentia part del PSC, ara ja fa cinc anys, Ballart va crear Tot per Terrassa i va aconseguir treure l'hegemonia al PSC de quatre dècades de govern socialista a la ciutat.Ara, es presenta a la reelecció segur de guanyar de nou, després d'un mandat de pacte amb ERC-MES. "Si algú creia que Tot per Terrassa era una flor de primavera, un amor passatger, s'equivoca", va declarar a l'acte de presentació de la candidatura la passada setmana a LAFACT Cultural, recinte que va omplir, com en la presentació al mateix lloc fa quatre anys.
Eva Candela (PSC)
En l'actualitat lidera el principal grup de l'oposició, i està disposada a fer que el PSC recuperi l'alcaldia a la ciutat. És també la portaveu del grup municipal a Terrassa, va substituir Alfredo Vega, un relleu que té per objectiu articular en la figura de la també diputada al Parlament "el lideratge de l'alternativa al govern actual" de Tot per Terrassa i ERC. Candela va formar part de la llista electoral del PSC, com a independent, l'any 2015 amb Jordi Ballart al capdavant i no va ser fins després de les eleccions que va prendre la decisió de fer una militància activa en el partit. Així, al maig va ser escollida alcaldable del partit.Ona Martínez (ERC)
L'actual líder d'ERC a Terrassa ha governat juntament amb Ballart durant aquests quatre anys com a regidora d'Infància i Adolescència, Joventut, Adultesa i famílies, Qualitat Democràtica, Transparència i Qualitat, Tecnologia, Plans i Projectes, Ciutadania i Convivència, Memòria Històrica i Drets Humans. Des de la renúncia d'Isaac Albert com a primer tinent d'alcalde i regidor de Serveis Generals i Govern Obert Serveis Econòmics, Organització i Recursos Humans, Gestió Tributària i Recaptació, Serveis Jurídics, Contractació, Patrimoni i Manteniment i Atenció Ciutadana, Martínez ha adoptat els càrrecs d'Albert i és, doncs, regidora de les àrees que ocupava anteriorment el polític d'ERC-MES i també primera tinenta d'alcalde.Martínez, portaveu d'ERC-MES a Terrassa, ha delegat les seves antigues competències a Montserrat Font. Ha reiterat en més d'una ocasió el bon govern compartit amb TxT durant aquest mandat, i aspira a ser la primera alcaldessa de la ciutat fent "La Terrassa del canvi" i mirant sempre cap al futur.
Meritxell Lluís (Junts)
La candidata va ser escollida com a alcaldable del partit al juny, sent ja portaveu de Junts per Terrassa i fent de regidora a l'Ajuntament des del 2015. El partit va tenir un mandat complicat, amb l'exili del cap de llista anterior, Lluís Puig, i el salt a Interior de Miquel Sàmper, el segon, a més de l'empresonament del militant terrassenc Josep Rull.De cara a aquestes eleccions, el grup municipal ha escollit un tàndem femení com a cap de cartell: Meritxell Lluís anirà al capdavant, i Montserrat Caupena es presentarà com a segona, conformant una candidatura conjunta. Lluís té clar que "una de les bases a les quals apel·laran per tal de sacsejar el vot a Terrassa és la unitat de l'independentisme".
Isabel Martínez (Ciutadans)
L'alcaldable substitueix Javier González com a cap de llista i també com a portaveu del partit, després de ser regidora de Cs el 2019 en matèria de seguretat, drets socials, transparència i qualitat democràtica a la ciutat. Les principals preocupacions de la formació taronja a Terrassa són la seguretat ciutadana i les ocupacions, per això, el partit insisteix que cal un canvi a la ciutat i aposta per a unes eleccions amb un vot més moderat.Isabel Martínez declara que Ciutadans vol ser "una opció rellevant per formar un govern moderat a Terrassa", lluny de les polítiques econòmiques d'ERC.
Agnès Petit (Terrassa En Comú Podem)
Responsable d'organització de Catalunya en Comú i membre de l'executiva nacional, Agnès Petit és la cara visible de Terrassa En Comú Podem per a les pròximes eleccions. Després de mesos de treball conjunt, l’espai dels comuns ha aconseguit presentar-se a les eleccions en una única candidatura. El partit es va quedar sense representació municipal al 2019 en presentar-se en dues candidatures separades després d’un mandat liderant l’oposició amb 6 regidors. Agnès Petit era la número 2 de la Terrassa en Comú encapçalada per Xavier Matilla.Petit és crítica amb la dificultat d'accedir a un habitatge digne a la ciutat i les pressions dels grans lobbies immobiliaris en contra dels pisos protegits, a més de criticar la postura del govern actual de cedir a les multinacionals davant la construcció del polígon dels Bellots II. Així, s'esfuma la possibilitat de formar una candidatura conjunta amb Tot per Terrassa.
Marta Giménez (PP)
La candidatura presentada més recent és la del partit popular, amb Marta Giménez al capdavant. En els comicis del 2019 el cap de llista va ser Álex Ulloa, que va deixar la direcció local del partit després de no obtenir representació en el ple. Marta Giménez va prendre les regnes de la formació poc després. Es presenta, diu, “amb l’objectiu d’aconseguir un gran resultat” i convertir al PP en una força decisiva per a la governabilitat de la ciutat, que necessita “un canvi urgent després de dècades de govern de l’esquerra”. La candidata del Partit Popular vol tornar a ser una força decisiva a l'Ajuntament de Terrassa.Jaume Bofill (CUP)
La formació anticapitalista va presentar al desembre la llista electoral per a les municipals, amb Jaume Bofill al capdavant, conegut com a "Guifos". És un autònom del sector de la construcció amb una extensa i compromesa trajectòria en l'àmbit dels moviments socials. Milita a la CUP Terrassa des de 2019, sent el 2017 activista del CDR Terrassa i un dels encausats del Judici KORK 3, després de participar activament en l'Assemblea d'Okupes de Terrassa. El 1993 va ser cofundador de la Plataforma Antifeixista de Terrassa.L'objectiu de la CUP Terrassa és tornar a l'Ajuntament, després de no obtenir representació el 2019. La formació ha estat activa fora de l'Ajuntament i des de 2021 ha promogut diverses campanyes contra cases d'apostes, l'especulació immobiliària, en favor de la gratuïtat de l'aparcament de l'Hospital de Terrassa i en defensa de la sanitat pública.
David Martínez (PACMA)
El Partit Animalista PACMA, que recentment ha canviat el seu nom de Partit Animalista Contra el Maltractament Animal a Partit Animalista Amb el Medi Ambient, tot i mantenint l’acrònim PACMA, ha presentat al seu cap de llista per Terrassa per als comicis municipals de maig de 2023: David Martínez, enginyer tècnic de gestió nascut a Barcelona i que viu a Ca n'Aurell des de fa més de 25 anys.Martínez ha format, durant anys, part del voluntariat de diverses protectores i associacions, arribant a ser president de l’associació Veu Animal. Per al candidat, “els animals necessiten un canvi urgent de paradigma”. Assegura que “no poden dependre del fet que el tècnic de torn tingui o no simpatia cap als seus drets, i a nivell polític, només PACMA pot garantir la seva integritat”.
Els resultats de les eleccions de 2019
Aquests van ser els resultats de les eleccions municipals del 2019 a Terrassa, amb una participació del 61,34% -amb un 0,43% de vots en blanc- de l'electorat que va escollir els 27 representants a la sala de plens:- TxT (Jordi Ballart): 10 regidors
- PSC (Alfredo Vega): 7 regidors
- ERC (Isaac Albert): 5 regidors
- Cs (Javier González): 3 regidors
- Junts per Terrassa (Lluís Puig): 2 regidors)