Ferran Pont Foto: La Torre

Rebel·lió independentista a Unió amb presència de dirigents històrics. Un d'ells és el terrassenc Ferran Pont, diputat al Parlament durant 19 anys. Ara, jubilat, treballa a Justica i Pau -entitat que presideix-, i Càritas.

-"La Independència de Catalunya, és una utopia?" és un manifest que destacats militants i càrrecs d'UDC han impulsat i signat per tal que la formació demòcrata-cristiana es defineixi com independentista.
A l'estiu passat me'n va parlar un grup de gent. Vaig veure l'esborrany que van fer els impulsors i vaig fer-hi algunes aportacions que em semblaven escaients. La idea era fer-lo públic cap al setembre, però amb les eleccions nacionals es va decidir esperar uns mesos.

-Parlava d'algunes aportacions personals al document...
M'hagués agradat especialment que es parlés més d'economia. Gaudir d'un bon finançament és ara per ara la gran assignatura pendent que tenim. Retrata el país en el que vivim. No hi ha cap reconeixement de l'Estat a les aportacions catalanes. La gent segur que ho entendria. L'economia, en aquests moments, interessa a tothom. El dèficit fiscal s'entén perfectament.

-A què respon exactament aquest document que sembla anar contra la línia de flotació de Josep Antoni Duran i Lleida?
Bé, el president del comitè de govern d'Unió va fer unes manifestacions on deia que la independència no era viable. Estic segur que s'ho creia, perquè és molt difícil que l'Estat Espanyol i la Unió Europea acceptin la sobirania de Catalunya.

-El manifest diu que després de 30 anys d'autonomies s'ha d'anar molt més enllà.
L'autonomia, al meu parer, ja no té cap tipus de sentit. No ens ha permès avançat al ritme  que hauríem volgut els catalans.

-Segueix una línia que s'allunya de l'ortodòxia del partit, si més no, de la del seu líder.
Jo crec que l'objectiu de tota la gent d'Unió Democràtica és assolir la plena sobirania nacional. El que passa és que cadascú pensa en uns camins que, per ell, són els millors per arribar-hi. Al partit hi caben totes les sensibilitats. Però cal recordar que des de l'any 31 hem defensat la confederació dels pobles de la Península Ibèrica.

-Ara potser ja no pensen el mateix.
Ara defensem el mateix però amb Europa. La Unió europea ha acabat sent la unió d'un conjunt d'estats i no la dels pobles.

-Vostè no s'havia caracteritzat mai per defensar l'independentisme.
Ha estat un procés gradual. Tot el que ha passat, tots els atacs que han vingut de fora, el que han fet amb l'estatut... hi ha un reguitzell d'elements que m'han portat a fer un tomb. Jo no era independentista, però m'hi han convertit.

-I a Terrassa?
Ara estic allunyat del dia a dia polític terrassenc. No ho sé.

-Parlant de Terrassa, el panorama polític és entretingut.
Pere Navarro ha fet l'opció de compaginar ser primer secretari dels socialistes catalans i seguir al front de l'Ajuntament. No podrà aguantar-ho massa temps i en un moment o altre haurà de decidir què prioritza, Terrassa o el partit.