A poques setmanes de l’inici de la cursa cap a les eleccions municipals, me n’adono que cada vegada hi ha més dones exercint d’alcaldesses a la nostra comarca, i de colors polítics diferents.

Així, per exemple, a Rubí hi tenim la Carmen García, del PSC; a Sant Cugat, la Mercè Conesa, de CiU; a Viladecavalls, la Regina Parellada, que també forma part de la federació nacionalista; a Castellbisbal, la Dolors Conde, socialista, a Matadepera, Mireia Solsona, de CiU... I podríem continuar allargant aquesta llista si, a més a més, ens referíssim a les poblacions del Vallès Occidental situades a la demarcació de Sabadell.

Me’n sento orgullosa, deixant de banda la seva ideologia o pensament, perquè considero que la seva presència és fruit de molts i molts anys de lluita i d’esforç. De dècades de treball per demostrar que la política no és territori vedat al sexe femení, com es creia fa poc més de 60 anys, quan els homes, després de sopar, amb el puro i el licor, es retiraven a la sala d’estar a parlar de qüestions transcendentals, mentre les dones desparaven la taula o es posaven a brodar i a parlar de bajanades, molt més propi per a l’anomenat sexe dèbil.

Ara, però, no només podem participar en les tertúlies, sinó que, a més a més, decidim. I això, no té preu.