Em conviden a participar en un sopar-conferència a Matadepera de la campanya "Ara és l'hora". M'imagino que serà una trobada en petit comitè fins que m'informen que s'hi han apuntat mig miler de persones, i perquè no n'hi cabien més. La mobilització ciutadana creix en proporció geomètrica, com a mínim.

"Gent que abans no es podia ni veure ara treballa plegada per un objectiu comú", em comenta abans d'entaular-nos el músic Jordi Reguant, que al final de l'acte ens dirigirà mentre cantem Els Segadors. És un miracle i una fortalesa: estem sent capaços d'aparcar les diferències, conscients que ara toca preservar la unitat en tots els fronts.

Val a dir que el sopar té uns ponents de luxe: el sociòleg Salvador Cardús i el cantant Lluís Llach. "L'única condició que he posat és que no hi sonés música meva", diu el de Verges. I mira que en posa poques, de condicions: fins i tot ha declarat que acceptaria formar part d'una candidatura unitària. És una sort que en Llach sigui aquí entre nosaltres, disposat a fer el que calgui per aquest país (que, per cert, no és tan petit). Si l'han de fer callar, tampoc serà ara.

"Amb manifestacions al carrer aconseguirem pressionar els polítics, però la independència s'ha de fer des de les institucions", explica Cardús a l'hora del cafè. I ens fa una advertència: "Som al començament definitiu del procés, i és ara quan els adversaris faran de tot per impedir-lo. Fins avui han fet més aviat riure, però a partir d'ara intentaran crear confusió i dividir-nos. No ens hem de deixar atrapar per cap informació que ens pugui desmoralitzar. I alerta, no només som delicats per l'adversari exterior, sinó perquè també ara pot aparèixer el pitjor de nosaltres mateixos."

Lluís Llach aclareix: "No estem lluitant contra els espanyols, ells són tan víctimes com nosaltres. Aquest Estat ens esclafa permanentment, i tenim unes motivacions magnífiques per voler ser independents. Que els nostres partits polítics siguin diferents és un gran patrimoni de riquesa. De cap manera quedarem frustrats si per culpa de l'Estat espanyol no podem votar: si els polítics ens ofereixen una alternativa, no ens frustrarem".

Algú insisteix a preguntar a Llach si seria diputat al Parlament. "Si no hi ha més remei, sí. No tinc el talent de la política, però ja m'està bé que em facin servir. Això sí: després del procés constituent, via fora i que tothom faci el que bonament li plagui, que diria el poeta".

El poeta, avui, ja no parlaria d'un futur lluminós i possible. El futur és lluminós, sí, potser més que mai. I probable.