El grup Acciona Inmobiliaria promou un projecte residencial als terrenys de l'antiga fàbrica AEG

La Junta de Govern aprova definitivament la modificació del projecte d’urbanització del Pla de Millora Urbana de l’AEG. Els terrenys fan més de 60.000 m2

Fàbrica AEG de Terrassa.
Fàbrica AEG de Terrassa. | Arxiu
M.T
21 d'octubre de 2022, 18:04
Actualitzat: 18:18h
Amb l'aprovació definitiva avui per part de la Junta de Govern de la modificació del projecte d’urbanització del Pla de Millora Urbana (PMU) de l’AEG, s’avança en la tramitació urbanística per transformar aquest gran àmbit del barri d’Ègara, delimitat per l’avinguda de Jaume I, la carretera de Castellar i els carrers de les Cosidores (l’antic carrer de Josep Tapiolas) i del Periodista Grané.

Aquesta modificació incorpora alguns canvis de caràcter tècnic i també els informes favorables de l’Agència de Residus, l’Agència Catalana de l’Aigua, ADIF, Diputació de Barcelona, així com de les empreses subministradores de serveis. Per tirar-ho endavant, ara només quedarà pendent l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació.

La transformació de l’àmbit de l’antiga fàbrica de l’AEG és un dels projectes residencials estratègics desenvolupats en aquest mandat per reconvertir els buits urbans que hi ha dins la trama urbana. Afecta uns terrenys de 60.279 m2, que formen part d’un sector d’iniciativa privada propietat del grup Acciona Inmobiliaria, que impulsarà aquest projecte residencial.

El PMU d’aquest àmbit destina 61.287 m2 de sostre per a la construcció d’habitatges (en preveu un màxim de 785, dels quals 213 seran de protecció oficial) i 24.311,79 m2 de sòl públic (un 44,33%), que es destinarà a vialitat -carrers-, espais verds i equipaments, entre els quals es troba l’escola Nova Electra. Està previst que les obres comencin abans de finals d'any, a l'espera que culminin els diferents treballs d'adequació previs previstos.

La urbanització de l’àmbit
La superfície d’urbanització prevista és de 24.311,79 m2. Els carrers de l’interior de l’àmbit s’han configurat per a vianants, amb llambordes ceràmiques que són semblants a les que hi ha al centre de Terrassa i també amb un paviment drenant que, juntament amb les zones verdes, farà que el 25% de la superfície sigui permeable. A més, part de les aigües de pluja es reaprofitaran per aigua de reg.

Amb aquest disseny s’aconseguirà pacificar el trànsit rodat de l’àmbit, ja que només podran accedir a l’interior els vehicles de serveis i d’emergències. La circulació es concentrarà en els carrers del voltant, que tindran carrils d’asfalt i voreres de panot. A diferència d’altres projectes, en aquest destaca especialment el predomini del verd, que és superior al que hi ha de mitjana de la ciutat.

Els primers treballs que s’executaran són l’enderroc dels elements de vialitat i d’urbanització actuals, els moviments de terres, la pavimentació dels carrers i de les voreres, la construcció d’una xarxa de clavegueram separativa (amb col·lectors d’aigües residuals i pluvials), la creació de noves xarxes de subministrament (enllumenat públic, abastament d’aigua potable, electricitat, gas, reg, fibra òptica, etc.), així com la plantació d’espècies arbustives i de 290 arbres i la instal·lació de fonts i de mobiliari urbà. El pressupost total previst és de 12.542.017,13 euros.

Aquest antic enclavament industrial comptarà amb una gran plaça central, de gairebé 30 m d’amplada, que estarà situada de manera paral·lela a la carretera de Castellar i al carrer del Periodista Grané, amb zones d’ombra, jocs infantils i una àrea d’estada amb mobiliari urbà.

La nova plaça facilitarà la connexió de l’avinguda de Jaume I amb el barri d’Ègara. Tanmateix, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona estan treballant perquè la nova seu de l’Institut del Teatre, que actualment està al carrer de Gaudí, es traslladi a la nau catalogada, que té façana al carrer de les Cosidores.

Crear una nova centralitat
L’Ajuntament va tramitar l’actualització del PMU de l’any 2006, per transformar aquest antic enclavament industrial i dinamitzar la zona del nord-est de la ciutat, amb l’enderroc de les edificacions que no estaven protegides; la construcció de l’escola Nova Electra i la preservació i rehabilitació dels immobles de valor patrimonial que hi ha dins l’àmbit, i també la urbanització parcial dels carrers del Moviment Obrer i dels Motors.

Aquesta modificació del PMU no va canviar l’edificabilitat del sector, com tampoc el nombre d’habitatges ni la proporció de sostre residencial i dels usos terciaris. En canvi, va augmentar les reserves de sòls destinades a equipaments, perquè la parcel·la tingui façana a la carretera de Castellar; va suprimir l’obligatorietat d’implantar un sistema de recollida pneumàtica de residus (d’acord amb la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en relació a aquesta recollida, aprovada per la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Arc Metropolità de Barcelona, el maig de 2020) i va reduir l’alçada màxima admesa dels edificis que donen a l’avinguda de Jaume I perquè tinguin una imatge més homogènia i integrada i augmenti, així, l’assolellament de l’interior del sector i de l’escola Nova Electra.

L’ordenació del PMU s’estructura en tres grans zones: la primera, amb façana a l’avinguda de Jaume I, és on es preveuen els edificis amb major alçada i on es concentraran els habitatges i l’activitat comercial; la segona, que ocupa la zona central del sector, contempla construir petits conjunts residencials d’alçada mitjana; i la tercera i última, preveu la reserva per a equipaments a la zona del carrer de les Cosidores.