El tracte personal, cuidat, i la professionalitat poden ajudar a més d’un intermediari a resistir la crisi del sector immobiliari durant un temps. Si la problemàtica s’allarga i no es construeixen pisos, la supervivència pot ser una utopia per molts d’ells. Els que encara estan al peu del canó fan dues reflexions clares: d’una banda, que els promotors no són els culpables, i que hi ha moltes causes per a aquesta crisi; d’altra banda, que la demanda de pisos de lloguer ha crescut de forma espectacular els últims mesos.
Pilar Layunta, gerent administradora de la immobiliària Egarpis ho té molt clar: “abans podia tenir un 90 per cent del negoci en les vendes de pisos i un 10 en el lloguer. Ara és pràcticament a l’inrevés. Tinc un 80-90% de lloguer i un 10 o 15% de venda”. El motiu d’aquest canvi de tendència per Layunta es basa en què la gent té més difícil accedir a la compra d’un habitatge.
Un dels motius és que ara les taxacions de pisos són molt justes i els compradors han d’aportar una entrada important i fer-se càrrec de les despeses perquè molts bancs no financen més del 80% . Els que no poden fer front a aquestes despeses miren el mercat del lloguer “fem contractes de lloguer, sobretot, per 11 mesos. La gent està a l’espera de veure què passa i en molts casos estan de lloguer de forma temporal fins que poden comprar un pis”. Pilar és malgrat tot optimista “vull mantenir-m’hi perquè crec que les que quedin després subsistiran molt millor”. Per aconseguir-ho és partidària d’ajustar les comissions per poder vendre i també ha hagut de reduir el personal per afrontar la crisi amb el mínim de despeses.
La gerent de Gesfinver, Estrella Vázquez, confirma la revifada del sector del lloguer “nosaltres seguim venent més que llogant, però és veritat que la demanda de pisos de lloguer ha crescut molt, potser d’un 1 a un 40% els últims mesos”. Estrella explica que el que ha canviat és el tipus d’habitatge que es demana. Ara el client “vol pisos d’una o dues habitacions,que estiguin entre els 29 i 31 milions de pessetes”. Segons la gerent de Gesfinver “la gent segueix pensant que els pisos baixaran més de preu, però no poden baixar més. Ara és el moment de comprar barat. Hi ha promotors que han comprat solars molt cars i han baixat molt els preus perquè no els pot vendre”.
El que encara no s’ha ajustat a la nova situació és el mercat de l’habitatge de segona mà. Litus Gibert, de Fincas Catalanas, ho explica així: “la segona mà és un problema: la gent ha comprat car i ara no vol perdre-hi diners” i afegeix que “si una persona no pot vendre el seu pis, no en podrà comprar un de nou”. Aquesta “escala” com la defineix Roberto González, de Ébano Habitatges “s’ha espatllat i perquè es torni a reparar passarà molt de temps”. Des de Gesfinver, Estrella també veu aquest problema: “de segona mà hi ha poca demanda, perquè un pis nou és més barat que un de segona ma”. Segons Estrella per reactivar aquest mercat “els preus de segona mà han d’estar com a mínim 4-5 milions per sota dels d’obra nova i això vol dir en alguns casos reduir fins a 90.000 euros el que el propietari pensava guanyar-hi”.
La gerent de Gesfinver apunta que “el propietari ha d’assumir que vendrà baratm, però que també comprarà barat”.
En definitiva, es tracta de comprar i vendre per reactivar el negoci, però ara cada cop es tarda més a vendre un pis i els mateixos promotors no tenen més opció que posar de lloguer els que no venen, per pagar els interessos als bancs. Uns pisos que hauran de pagar comunitat de veïns i les empreses del ram es pregunten si això pot ser una font de problemes, com apunta Francesc Carné, de Finques Carné. En tot cas, són pisos que si es posen de lloguer “ja no estan al mercat i si no podem construir-ne de nous, potser hi haurà demanda i no hi haurà oferta ”, apunta el president del Gremi de Constructors.
Pilar Layunta, gerent administradora de la immobiliària Egarpis ho té molt clar: “abans podia tenir un 90 per cent del negoci en les vendes de pisos i un 10 en el lloguer. Ara és pràcticament a l’inrevés. Tinc un 80-90% de lloguer i un 10 o 15% de venda”. El motiu d’aquest canvi de tendència per Layunta es basa en què la gent té més difícil accedir a la compra d’un habitatge.
Un dels motius és que ara les taxacions de pisos són molt justes i els compradors han d’aportar una entrada important i fer-se càrrec de les despeses perquè molts bancs no financen més del 80% . Els que no poden fer front a aquestes despeses miren el mercat del lloguer “fem contractes de lloguer, sobretot, per 11 mesos. La gent està a l’espera de veure què passa i en molts casos estan de lloguer de forma temporal fins que poden comprar un pis”. Pilar és malgrat tot optimista “vull mantenir-m’hi perquè crec que les que quedin després subsistiran molt millor”. Per aconseguir-ho és partidària d’ajustar les comissions per poder vendre i també ha hagut de reduir el personal per afrontar la crisi amb el mínim de despeses.
La gerent de Gesfinver, Estrella Vázquez, confirma la revifada del sector del lloguer “nosaltres seguim venent més que llogant, però és veritat que la demanda de pisos de lloguer ha crescut molt, potser d’un 1 a un 40% els últims mesos”. Estrella explica que el que ha canviat és el tipus d’habitatge que es demana. Ara el client “vol pisos d’una o dues habitacions,que estiguin entre els 29 i 31 milions de pessetes”. Segons la gerent de Gesfinver “la gent segueix pensant que els pisos baixaran més de preu, però no poden baixar més. Ara és el moment de comprar barat. Hi ha promotors que han comprat solars molt cars i han baixat molt els preus perquè no els pot vendre”.
El que encara no s’ha ajustat a la nova situació és el mercat de l’habitatge de segona mà. Litus Gibert, de Fincas Catalanas, ho explica així: “la segona mà és un problema: la gent ha comprat car i ara no vol perdre-hi diners” i afegeix que “si una persona no pot vendre el seu pis, no en podrà comprar un de nou”. Aquesta “escala” com la defineix Roberto González, de Ébano Habitatges “s’ha espatllat i perquè es torni a reparar passarà molt de temps”. Des de Gesfinver, Estrella també veu aquest problema: “de segona mà hi ha poca demanda, perquè un pis nou és més barat que un de segona ma”. Segons Estrella per reactivar aquest mercat “els preus de segona mà han d’estar com a mínim 4-5 milions per sota dels d’obra nova i això vol dir en alguns casos reduir fins a 90.000 euros el que el propietari pensava guanyar-hi”.
La gerent de Gesfinver apunta que “el propietari ha d’assumir que vendrà baratm, però que també comprarà barat”.
En definitiva, es tracta de comprar i vendre per reactivar el negoci, però ara cada cop es tarda més a vendre un pis i els mateixos promotors no tenen més opció que posar de lloguer els que no venen, per pagar els interessos als bancs. Uns pisos que hauran de pagar comunitat de veïns i les empreses del ram es pregunten si això pot ser una font de problemes, com apunta Francesc Carné, de Finques Carné. En tot cas, són pisos que si es posen de lloguer “ja no estan al mercat i si no podem construir-ne de nous, potser hi haurà demanda i no hi haurà oferta ”, apunta el president del Gremi de Constructors.
