Aquest diumenge Sabadell ha estat l’escenari d’una manifestació contra el Quart Cinturó. Entitats i associacions de tota mena, i ciutadans del conjunt de la comarca han volgut participar en un esdeveniment que no és altra cosa que la còpia d’altres concentracions i actes reivindicatius que s’estan portant a terme des de fa més de deu anys sobre aquesta qüestió.

Ens referim, doncs, a la construcció d’un vial que durant mes de deu anys ha fet anar de corcoll tant als seus detractors com als que hi estan a favor. Els motius dels retards en la seva posada en marxa són la mostra palpable que, desafortunadament, les coses es poden fer encara més malament, patint-ne les conseqüències el territori, que presenta parracs inacabats del que volia ser una infraestructura eficaç i útil.

Un altre tema és si la seva existència és necessària, i si realment estem parlant d’un equipament veritablement indispensable. En aquest sentit, les empreses de la nostra comarca aposten molt clarament per la seva construcció, argumentant que és del tot vital que es posi en marxa de seguida si el que es vol és que els negocis de la zona prosperin i d’altres s’animin a instal·lar-s’hi.

Potser, però, les seves reivindicacions perdrien força si aquests empresaris, amb tot el dret del món de vetllar pels seus negocis i, per tant, per la riquesa del país, disposessin d’una xarxa de carreteres eficient i en condicions -les actuals són poc més que tercemundistes- i d’un servei de ferrocarrils de mercaderies potent i competitiu. Potser llavors ningú trobaria a faltar el Quart Cinturó, i ni tan sols el reivindicaria. Potser llavors, tots ens hauríem estalviat de sortir al carrer i molts esforços per proclamar-ne la seva necessitat, o no... I molts diners que podríem haver invertit en coses més importants.