Fa pocs dies va transcendir que una ànima “caritativa” havia deixat davant d'una protectora d’animals un gos mig mort que, pel que sembla, quan va ser trobat, pesava la meitat del que tocava en base a la seva edat i raça.

No tinc paraules. Només sento una profund rebuig per aquest individu -no li puc dir persona- que no conec però que de la seva acció ja puc aventurar que es tracta d’algú sense cap tipus d’escrúpols. El sofriment que algunes persones dispensen a les seves mascotes em remou l’estòmac.

En primer lloc, pel fet en sí mateix, i en segon, perquè tinc l’absoluta convicció que aquells que maltracten els animals, que els abandonen a la carretera quan no saben què fer-ne són, alhora, un element negatiu per a la nostra societat.

Què en podem esperar d’algú que actua d’una manera tan despiatada? Com podem pensar que, en contrapartida, sigui capaç de contribuir al bé de la seva ciutat propugnant el civisme i la solidaritat, a les bones relacions amb els seus veïns o a la millora del seu entorn? No es pot confiar en algú que actua amb crueltat amb els animals... Tard o d’hora, acabarà tenint el mateix comportament amb les persones. Per cert... El gos va haver de ser sacrificat.