Era de preveure. El tècnic sabadellenc José Luis García ha durat cinc partits. Números rodons. Com si li haguessin donat un marge de prova. I la prova ha estat un desastre. Un equip que no ha jugat a gairebé res i un punt de quinze possibles.

Em pregunto quin projecte té Manel Ferrer per al Terrassa. Porta un entrenador que pràcticament no té experiència a la categoria. Com si es tractés d'un favor, li deixa un equip centenari, que representa la quarta ciutat de Catalunya, i al cinquè partit el fa fora. Tot plegat, després de muntar-li una plantilla en una setmana, portant jugadors estrangers a qui està costant adaptar-se i que de moment tampoc aporten massa cosa més del que hi ha per aquí.

Tot i així, García ha intentat imposar el seu estil. Tampoc sabem si en aquest mes de feina li han deixat fer tot el que ha volgut. De fet, ell mateix no ha aclarit si des de la direcció esportiva hi hagut pressions o imposicions. Negar-ho, no ho ha negat.

Però a més, creguin-me, la decisió de la destitució no ha estat fruit de la derrota amb l'Alcoià. Fins i tot el mateix José Luis García ho sabia. El ja ex tècnic podria haver saltat si l'equip hagués perdut contra el Sabadell. La desgràcia va ser empatar el derbi. I ho escric així, perquè a García no se l'han cregut ni des de la direcció esportiva del club. Perquè sinó, sabent amb quines condicions havia començat a treballar, qui vol fer fora un entrenador el tercer partit?

I ara, a la jornada sis, engega el Terrassa. Després d'un mes perdut i sense rumb, s'ha trobat un timoner que vol redreçar la situació. Miquel Olmo, home de la casa i que s'estima el Terrassa. Feina en tindrà i per estona, però fa bona pinta. I no l'ha portat Manel Ferrer. Segons van dir ahir a la presentació Olmo arriba de la mà de Sánchez i Fernández. Això sí, el màxim accionista va donar el vit-i-plau. Espero que ara tingui una mica més de marge i al menys, es cregui amb ell.