“Els pressupostos de la Generalitat no són els que a mi m'hagués agradat aprovar com a president. No són els ideals, ho sé, i hagués volgut presentar una proposta amb menys ajustaments, més pensada. Sé que aquests pressupostos comporten crítiques, protestes, soroll i cridòria, i ho entenc, però en temps com els actuals s'han de fer els deures, per responsabilitat, i això no té marxa enrere". El president de la Generalitat, Artur Mas, s'expressava ahir en aquests termes durant l'entrega dels Premis Cambra 2011 al Recinte Firal en un acte marcat, si més no, inicialment, per les protestes d'uns 150 "indignats" que es van concentrar al passeig de 22 de Juliol. El tram de carrer es va tallar al trànsit, mentre un dispositiu de Mossos d'Esquadra i de Policia Local va organitzar un petit cordó policial per tal d'evitar l'accés dels manifestants al Recinte Firal.
Els concentrats duien dos helicòpters fets de cartró, un dels quals, lluïa els rostres dels personatges d'Artur Mas i Felip Puig al programa Polònia, de TV3. Tots els convidats als premis que van passar per aquell tram de passeig van rebre les xiulades i escridassades dels “indignats”, tot i que no es va registrar cap tipus d'incident ni aldarull. El moment més tens es produí amb l'arribada del president Artur Mas, que es va endur la cridòria més prominent.
Un cop dins, però, l'acte es va desenvolupar sense cap més altre incident i, després que totes les empreses premiades rebessin els guardons, es va passar a les intervencions del president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí; del president del Consell de Cambres de Catalunya; de l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i d'Artur Mas.
Aquest últim es va referir al fet que els citats premis tenien “una doble mirada”, en primer lloc, cap al passat i, en segon, cap al futur. En aquest sentit va mencionar el caràcter capdavanter i pioner de la Cambra, que enguany celebra el seu 125è aniversari, manifestant que “des de 1886 fins ara, i malgrat tots els fets esdevinguts, l'economia catalana ha anat creixent, tot i les dificultats, adaptant-se a les circumstàncies històriques”.
Mas va remarcar, d'altra banda, en referència al futur, que calia “treballar i esforçar-se per tirar endavant, tot i no estar massa de moda el concepte d'empresa i d'empresari”. En aquest sentit, va afegir que al llarg dels temps, “alguns, perquè s'han deixat arrossegar, d'altres, per un excés d'ideologia i doctrina, s'han dedicat a desprestigiar el concepte d'empresari, quan en realitat, aquest país no existiria si no hi hagués hagut una nissaga de gent d'empresa, empresaris i treballadors, que hagués tirat endavant”.
Una nova declaració per a la demarcació
Per la seva banda, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va recordar durant la seva intervenció que els primers Premis Cambra es van celebrar l'any 1977, “un moment difícil i complicat per a Terrassa, si tenim en compte que en aquesta ciutat, als anys 80, hi havia un 30 per cent d'atur. Ens en vam sortir, perquè ens vam reinventar, i ara ho tornarem a fer".
Navarro es va referir al Pla Anticrisi, el primer de l'Estat espanyol, signat i aprovat pels agents socials, econòmics i polítics de la ciutat, i va continuar explicant que a l'abril de 2011, amb el mateix consens, es va acordar la Declaració per la Reactivació Econòmica i l'Ocupació. En aquest sentit, no només va proposar a les formacions polítiques locals de renovar l'acord, sinó que va fer una crida als alcaldes i alcaldesses de la demarcació presents als premis per tal “d'ampliar aquesta declaració i aquest compromís per la reactivació econòmica i l'ocupació al conjunt d'aquest territori”.
L'alcalde va continuar dient que fins ara s'havia “primat massa el sistema finançer i potser no tant el productiu”, anunciant la pròxima convocatòria per part de l'administració local d'una trobada que reuneixi aquests dos sectors “davant la necessitat imperiosa dels empresaris de disposar de crèdit per créixer”.
Els concentrats duien dos helicòpters fets de cartró, un dels quals, lluïa els rostres dels personatges d'Artur Mas i Felip Puig al programa Polònia, de TV3. Tots els convidats als premis que van passar per aquell tram de passeig van rebre les xiulades i escridassades dels “indignats”, tot i que no es va registrar cap tipus d'incident ni aldarull. El moment més tens es produí amb l'arribada del president Artur Mas, que es va endur la cridòria més prominent.
Un cop dins, però, l'acte es va desenvolupar sense cap més altre incident i, després que totes les empreses premiades rebessin els guardons, es va passar a les intervencions del president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí; del president del Consell de Cambres de Catalunya; de l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i d'Artur Mas.
Aquest últim es va referir al fet que els citats premis tenien “una doble mirada”, en primer lloc, cap al passat i, en segon, cap al futur. En aquest sentit va mencionar el caràcter capdavanter i pioner de la Cambra, que enguany celebra el seu 125è aniversari, manifestant que “des de 1886 fins ara, i malgrat tots els fets esdevinguts, l'economia catalana ha anat creixent, tot i les dificultats, adaptant-se a les circumstàncies històriques”.
Mas va remarcar, d'altra banda, en referència al futur, que calia “treballar i esforçar-se per tirar endavant, tot i no estar massa de moda el concepte d'empresa i d'empresari”. En aquest sentit, va afegir que al llarg dels temps, “alguns, perquè s'han deixat arrossegar, d'altres, per un excés d'ideologia i doctrina, s'han dedicat a desprestigiar el concepte d'empresari, quan en realitat, aquest país no existiria si no hi hagués hagut una nissaga de gent d'empresa, empresaris i treballadors, que hagués tirat endavant”.
Una nova declaració per a la demarcació
Per la seva banda, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va recordar durant la seva intervenció que els primers Premis Cambra es van celebrar l'any 1977, “un moment difícil i complicat per a Terrassa, si tenim en compte que en aquesta ciutat, als anys 80, hi havia un 30 per cent d'atur. Ens en vam sortir, perquè ens vam reinventar, i ara ho tornarem a fer".
Navarro es va referir al Pla Anticrisi, el primer de l'Estat espanyol, signat i aprovat pels agents socials, econòmics i polítics de la ciutat, i va continuar explicant que a l'abril de 2011, amb el mateix consens, es va acordar la Declaració per la Reactivació Econòmica i l'Ocupació. En aquest sentit, no només va proposar a les formacions polítiques locals de renovar l'acord, sinó que va fer una crida als alcaldes i alcaldesses de la demarcació presents als premis per tal “d'ampliar aquesta declaració i aquest compromís per la reactivació econòmica i l'ocupació al conjunt d'aquest territori”.
L'alcalde va continuar dient que fins ara s'havia “primat massa el sistema finançer i potser no tant el productiu”, anunciant la pròxima convocatòria per part de l'administració local d'una trobada que reuneixi aquests dos sectors “davant la necessitat imperiosa dels empresaris de disposar de crèdit per créixer”.
