Tenim molt a prop les eleccions al Parlament de Catalunya, i s’espera que a la primavera se celebrin les locals. Els polítics del nostre país ja es preparen: comencen les visites a obres, les inauguracions d’equipaments i, ben aviat, les encaixades de mans, els petons als més petits de la família, les passejades interminables pels mercats.

Les formes, diguem-ne, les tenen ben apreses. I llavors és quan s’omplen la boca de societats “més justes, igualitàries i socials”. Ho diuen tots, els de dretes i els d’esquerres... Que ja no saps a qui votar perquè sembla que s’intercanviïn els discursos.

Jo crec, però, que als ciutadans ens agradaria més saber què pensen fer i de quina manera volen assolir, cadascun d’ells, aquests grans propòsits.

Volem que ens parlin de coses concretes, com ara, què pensen dels anomenats contractes “basura”, de la política dels abocadors i quines alternatives hi ha si és que no hi estan d’acord, o quina solució proposen per evitar que les dones continuïn patint per si perden la feina quan es queden embarassades -perquè això encara passa. Potser si aterressin al món dels vius i de la realitat diària, generarien més interès, i aconseguiriren allò pel que lluiten: vots, vots i més vots.