A Catalunya cada cop hi ha menys naixements. El 2023 es va assolir el rècord negatiu dels últims 70 anys amb 54.174 nadons i una diferència negativa respecte de les morts de 13.448 persones. A Terrassa la dinàmica és la mateixa: en 10 anys els naixements s'han reduït un 30%. És una davallada fulgurant, molt més expeditiva que en altres municipis catalans, on fa almenys 15 anys que els nascuts van a la baixa.
Si el 2013 a Terrassa hi van néixer 2.394 persones, el 2023 la xifra es va reduir als 1.703. En canvi, com més anys passen, més defuncions hi ha: de 1.625 a 1.811 morts. Per aquests motius, el creixement natural de la cocapital del Vallès ha passat de positiu (769) a negatiu (-108), en una tendència que ressona amb el conjunt del país. Terrassa ha tornat al nivell de naixements de 1996 (aleshores van néixer 1.636 persones) però amb 600 defuncions a l'any més (aleshores van finar 1.259 persones). L'onada més grossa va ser el 2003, quan els naixements van arribar als 2.372.
Tot plegat, assenyala que en la darrera dècada Terrassa ha resistit menys que altres municipis del Vallès com Sant Cugat, alhora que constata que, fins i tot, les places fortes de natalitat s'han afeblit, més i tot que als anys noranta. El 1995 Catalunya va tocar fons amb la segona xifra més baixa des del 1953. Es van produir 54.221 naixements, per sobre dels 54.174 nadons d'enguany. La reculada de les morts naturals fa que s'hagi millorat en el dèficit respecte del 2022, que va ser l’any amb un creixement natural de la població més negatiu des de la Guerra Civil, deixant de banda l’any de la pandèmia i el seu excepcional registre de mortalitat. En l'àmbit català, aquest 2023 es manté la tendència negativa, sense arribar als valors ni del 2020, ni tampoc de l’any passat.