El dia de Nadal vaig assistir al recital d'Andrea Motis i Joan Chamorro Quartet a la Nova Jazz Cava. L'actuació em va encantar i tots vam aplaudir molt. Vaig arribar-hi una hora abans i a les butaques, per cada persona asseguda hi havien tres o quatre peces de roba guardant els seients: total, cap de disponible. Vaig haver de mig asseure'm en un dels dos únics tamborets lliures al fons de la sala.

Els organitzadors van seguir venent entrades fins que allò es va convertir en una llauna de sardines, ple de persones dretes que impedien que alguns poguéssim veure gairebé res si no era pujant al tamboret com monos.... Molt em temo que allà i aleshores s'estaven infringint tota mena de reglaments relatius a l'aforament de locals d'espectacles públics. A la butlleta d'entrada ja es fa constar que l'aforament comprèn públic dret. El que no diu és que molts es quedarien drets durant tot l'espectacle, com els porquets quan els transporten a l'escorxador...

Què hauria passat si algun brètol hagués encès bengales com va passar a Madrid fa poc? Hi ha solucions per evitar desgràcies i assegurar uns mínims de comoditat: a) Vendre entrades numerades només pels seients existents. b) Quan es tracti d'algú molt famós, com era el cas, o fer més dies l'espectacle o llogar un local amb un aforament més gran, que a Terrassa n'hi ha. Pel bé de tots, caldria fer quelcom per impedir que mai els diaris poguessin dir: "Nova Jazz Cava de Terrassa, semblant al Madrid-Arena".