L'Ajuntament de Terrassa hauria fraccionat contractes. Així ho assenyala la Sindicatura de Comptes, que ha detectat aquestes pràctiques, consistents en dividir una mateixa prestació en diferents conceptes en l'exercici del 2021, segons un informe que ha pogut consultar, aquest dijous, Europa Press. Aquest mecanisme va en contra dels requisits de publicitat que estableix la Llei de contractes del sector públic en els articles 99.2 i 118.2.
En concret, l'òrgan fiscalitzador apunta que, en la revisió de contractes menors, han detectat “determinades incidències relacionades amb la contractació separada de prestacions que haurien d'haver estat objecte d'un contracte únic”. És a dir, que a la pràctica funcionen o bé com una unitat “operativa o funcional” —totes es poden englobar en uns mateixos supòsits— o com a unitats successives per cobrir necessitats que són recurrents o previsibles que es mantinguin.
Quins contractes s'emmarquen en aquesta categoria? La Sindicatura de Comptes assenyalen els contracte de neteja. Tant en edificis locals i dependències de l'ajuntament com en centres públics d'ensenyament —els del Patronat Municipal d'Educació es van adjudicar el 2011 per un període de 6 anys, però des d'aleshores s'han prorrogat almenys fins a l'exercici del 2021—. Això segons l'òrgan fiscalitzador és una mala praxi. Una pràctica que, a més, s'hauria fet sense deixar constància d'una negociació prèvia de l'adjudicació sobre en quines condicions es faria la contractació.
L'Ajuntament diu que ha fet “pedagogia” per evitar-ho
Sobre el fraccionament detectat, en les al·legacions de l'expedient l'Ajuntament s'explica. Assegura que durant els darrers anys des del Servei de Contractació s'ha fet un "esforç de pedagogia" als serveis impulsors dels expedients en els casos en què s'han detectat praxis de reiteració a través de contractes menors.
També s'ha pronunciat sobre la pròrroga dels contractes. En aquest cas, el consistori al·lega que ho va fer per no interrompre un servei essencial, amb els efectes que podia tenir per l'interès públic. I admet que es va fer en retard, que justifica en un seguit d'incidències que van passar de manera "imprevisible" i en diferents moments del procés d'adjudicació per l'òrgan encarregat de contractar.