Amb motiu de la commemoració d'un d'aquells dies que fóra bo no haver d'assenyalar al calendari -el de la violència envers les dones-, es va fer públic la setmana passada un estudi que indica que el 76% dels menors terrassencs exposats a la violència masclista pateixen problemes psicològics.
Els nens i nenes que veuen com un progenitor maltracta (psicològica i/o físicament) a l'altre, són víctimes d'una xacra alimentada, involuntàriament o no, per la perpetuació d'una cultura patriarcal on "la princesa" sempre ha d'esperar "un heroi" que les salvi, no es pot salvar per si mateixa.
La lectura positiva d'aquest informe és que el 24% dels menors terrassencs estudiats no desenvolupen cap patologia. En el perquè hi ha la clau per ajudar al 76% restant.
Un dels factors detectats és que el nen o la nena tingui suport social. Per això, és importantíssim el rebuig social dels comportaments que fomenten la violència masclista. Però també que la societat transmeti un missatge clar d'ajuda i comprensió a les víctimes.
Unes víctimes invisibles que, en la majoria d'ocasions, senten vergonya i/o culpa.
Els nens i nenes que veuen com un progenitor maltracta (psicològica i/o físicament) a l'altre, són víctimes d'una xacra alimentada, involuntàriament o no, per la perpetuació d'una cultura patriarcal on "la princesa" sempre ha d'esperar "un heroi" que les salvi, no es pot salvar per si mateixa.
La lectura positiva d'aquest informe és que el 24% dels menors terrassencs estudiats no desenvolupen cap patologia. En el perquè hi ha la clau per ajudar al 76% restant.
Un dels factors detectats és que el nen o la nena tingui suport social. Per això, és importantíssim el rebuig social dels comportaments que fomenten la violència masclista. Però també que la societat transmeti un missatge clar d'ajuda i comprensió a les víctimes.
Unes víctimes invisibles que, en la majoria d'ocasions, senten vergonya i/o culpa.
