La ciutat de Tàrrega ha homenatjat avui una de les seves figures literàries destacades, el poeta Alfons Costafreda (1926-1974) just quan es compleix el 50è aniversari de la seva mort. El tribut ha consistit en una xerrada literària que ha aplegat a les Sales Nobles del Museu Tàrrega Urgell dos estudiosos de la seva obra com són els escriptors Josep Maria Sala-Valldaura i Xavier García.
Sala-Valldaura, antic catedràtic de Literatura Espanyola a la UdL, ha reflexionat sobre la generació dels 50 a la qual pertanyia Costafreda i ha definit la seva poesia com “essencialista, sense retòrica i molt contundent, amb la mort, la solitud i l’absència com a temes omnipresents”.
Si bé la seva producció literària és breu (Costafreda va publicar tres llibres, el darrer a títol pòstum), “els seus versos s’han de reivindicar i divulgar malgrat el to dur, amarg i existencialista que pot allunyar alguns lectors”, ha dit Xavier García. En paral·lel, García ha supervisat la publicació d’un petit quadern editat per l’Ajuntament de Tàrrega amb poemes de diversos autors dedicats a Costafreda, entre els quals figura un de Vicente Aleixandre.
Per la seva part, el regidor de Cultura, Miquel Nadal, ha definit Alfons Costafreda com “un gran oblidat de la generació dels 50” i ha ressaltat la seva importància en el panorama literari català a més de ser un referent cultural de Tàrrega tot i viure molts anys a l’exili. “Aquesta commemoració és una oportunitat per reconèixer el valor universal de la seva poesia i mantenir viva la seva memòria”, ha apuntat. Val a dir que un centre educatiu de Tàrrega du el seu nom.
Costafreda, un poeta universal
Alfons Costafreda va néixer a Tàrrega l'any 1926 si bé gran part de la seva vida va transcórrer a l'exili, principalment a Suïssa, on va desenvolupar la seva producció poètica. La seva obra, tot i no ser extensa, és profundament valuosa i està impregnada d’un sentiment de desarrelament i de recerca existencial, temes que marquen el seu estil poètic. En vida, va publicar només dos reculls, però el seu treball ha estat recuperat i reivindicat en els darrers anys com una contribució essencial a la poesia catalana contemporània.