El Lleida Esportiu ha tocat fons en temps rècord aquesta temporada. L’equip només ha sumat dos punts de 12 possibles i ha evidenciat una manca de recursos preocupant en els quatre primers partits de lliga.

Gabri ja ha demanat marge de temps per deixar treballar els tècnics, però el col·lectiu no mostra signes de poder revertir la situació. L’entrenador pretén un joc combinat, una pretensió ambiciosa que obliga a fer-se una pregunta; té el Lleida Esportiu futbolistes per dur a terme aquest joc de toc i control? La resposta és negativa a tenor del que s’ha vist en aquest primer mes de competició.

Hi ha professionals que no tenen nivell per defensar aquest escut, almenys aquesta és la sensació que han deixat alguns dels jugadors sobre els que s’ha posat el focus. La joventut de molts d’ells permet mantenir el dubte sobre la seva capacitat, però necessàriament ha de fer un pas endavant si volen tenir futur en aquest club.

L’entitat ha confiat en els joves per obrir una nova etapa després de les tribulacions i decepcions de les temporades passades, però l’equip mostra les mateixes debilitats que les altres plantilles anteriors; poca solidesa en defensa i nul talent en atac. Al setembre cap equip baixa de categoria, però les traces d’aquest equip no conviden a l’optimisme. De moment, paciència i confiança, malgrat tot.