L’acordió, instrument molt popular en reunions i festes de nombrosos pobles d’Europa, també ha format i forma part de la cultura de la muntanya pirinenca. Gràcies als músics que l’han conreat, les reunions i festes anteriors a l’arribada d’aparells de consum, com els tocadiscos o els ràdio-cassettes, van poder ser degudament amenitzades per acordionistes que es desplaçaven d’un poble a l’altre. Joves i grans van poder ballar al compàs d’aquest instrument providencial que els més experts li sabien arrencar tant un vals com una polca , un pericon o un xotis saltat. Va ser vers el 1880 quan l’acordió diatònic va canviar la vida dels pobles de muntanya en actuar com element aglutinador. La societat muntanyenca va descobrir una nova manera de ballar gràcies a la introducció d’aquest revolucionari instrument.
L’any 1965, Artur Blasco, s’interessà per la música de l’acordionista Ricard Muntané, “el Fité” i arran d’aquest fet, decidí instal·lar-se a Arsèguel des d’on ha portat a terme una exhaustiva recerca per cases i pobles dels Pirineus recollint composicions, melodies i cançons que corrien el perill de perdre’s en l’oblit.
Al mateix temps, impulsà la creació del Museu de l’Acordió que tan sols és l’exponent més visible i conegut de la gran tasca de recerca i endreça de les manifestacions musicals que havien perdurat per transmissió oral a les remotes valls pirinenques, en especial, les de l’Alt Urgell.
Es tracta, doncs, d’un museu amb unes quantes dècades de presència molt activa la funció del qual va molt més enllà que la simple exposició d’una completíssima i irrepetible col·lecció d’instruments de manxa i llengüeta lliure, de totes les procedències. Es troba ubicat en una casa a tocar del nucli central del poble, al carrer de la Font Vella, convenientment indicat. Si bé és un museu petit pel que fa a superfície, esdevé immens pel seu contingut i valor excepcional. Consta de dues plantes amb espais dedicats a l’acordió diatònic (de botons i de tecla curta) i al cromàtic (de botonadura i de teclat). També podem veure-hi concertines, bandoneons i l’acordió simple. Es tracta, doncs, d’una col·lecció extraordinària, delicadament col·locada, protegida i documentada tal com correspon a les coses ben fetes, aquelles que tendeixen a excel·lir.
L’any 1981 va tenir lloc el primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya celebrat al Palau de Congressos de Montjuïc on Artur Blasco va intervenir com a ponent. Arran d’aquest Congrés es van poder muntar els primers cursets i tallers d’acordió diatònic per a infants, alguns dels quals han esdevingut grans concertistes de renom mundial.
Gràcies a la vàlua i tenacitat del seu promotor, aquest museu ha traspassat fronteres convertint-se en un referent de la música tradicional a nivell internacional, mantenint contactes musicals i d’intercanvi amb festivals d’arreu del món.
Per a visitar-lo cal posar-se en contacte amb la Fundació privada Artur Blasco per a la recerca i divulgació de la cultura popular i tradicional del Pirineu, trucant al 620.610.879 o a través de [email protected] El preu de l’entrada és de 4€.