Aquest darrer mes de març s’ha produït un fet transcendental, carregat de simbolisme, que repercutirà de manera capital en la nostra ciutat i el territori lleidatà: la finalització de la perforació del túnel del Coll de Lilla. El túnel unirà les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà a principis del 2023, donarà continuïtat a l’autovia A-27 fins a Montblanc i permetrà enllaçar amb l'AP-2 fins a Lleida, una autopista que l'agost d'aquest 2021 quedarà alliberada de peatge. Per aprofitar al màxim el potencial de la via caldrà ampliar-ne la capil·laritat vers els municipis pels quals transcorre, dotant-la d’enllaços addicionals als de les Borges Blanques i l’Albi, els dos únics en territori lleidatà abans d’arribar a la nostra ciutat.
Lleida i Tarragona són de les poques capitals de província de la península que encara avui no estan unides per una via d’alta capacitat. Tot i patint un retard de més de deu anys (recordem que l’obra de l’autovia A-27 va ser paralitzada pel govern de l’Estat espanyol l’any 2008) i enllaçant dues vies diferents, sembla que finalment aconseguirem connectar mitjançant carretera de doble carril amb el Camp de Tarragona.
Una conseqüència afegida de l’alliberament del peatge de l’AP-2 serà la disminució de trànsit pesant en l’autovia A-2 entre Lleida i Barcelona. Una carretera en la qual institucions lleidatanes com la Cambra de Comerç de Lleida ha reivindicat durant molts anys la construcció d’un tercer carril per fer front precisament a aquest problema de la saturació de camions.
Mancarà que l’Estat espanyol faci efectiu el compromís de desdoblar la N-240 entre les Borges Blanques i Lleida, obra reclamada durant molts anys pel territori. Un tram que pateix any rere any una alta sinistralitat i que conté també una gran concentració d’activitat econòmica. Precisament aquesta via ha de ser cabdal pel desenvolupament del polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans que promou la Paeria conjuntament amb l’Institut Català del Sol i del qual s’està redactant el Pla Director Urbanístic per tal que sigui una realitat ben aviat.
I precisament, una altra notícia de fa pocs mesos incideix de manera positiva en Torreblanca-Quatre Pilans i en la previsió de que disposi d’una terminal ferroviària que el converteixi en un polígon intermodal que permeti connectar la producció industrial lleidatana amb el Corredor del Mediterrani. Fa uns mesos que es va anunciar que el Port de Tarragona ha recuperat el transport ferroviari de productes agroalimentaris a Lleida després de més de vint anys sense servei. Això ha estat possible al convertir-se en un transport sostenible i competitiu respecte al que es realitza per carretera. La connexió serà en ambdues direccions i beneficiarà tothom. La prova és que el primer transport efectuat va ser la càrrega d’un tren amb fava de soja amb destinació a les instal·lacions d’una gran indústria agroalimentària de la nostra ciutat.
Lleida i Tarragona són dues ciutats que durant massa anys han estat d’esquena una de l’altra. Crec, de manera absolutament convençuda, que ha arribat el moment que es mirin cara a cara, que comparteixin els actius que té cadascuna d’elles i que transformin aquesta col·laboració en sinèrgies positives que les enriqueixin mútuament econòmicament, social i cultural.
Fer de capital és això. Ser actiu d’un territori i aprofitar les oportunitats que ofereix col·laborar des de la lleialtat institucional amb els pobles i ciutats properes. Lleida ha de ser un instrument de creació de riquesa, de progrés i desenvolupament al servei de les comarques de Ponent i de Catalunya. Als que estimem Lleida ens agradaria que fos reconeguda com un lloc d’oportunitats, com un pol d’atracció econòmica, empresarial i cultural, com el millor lloc per viure i realitzar-se en tots els àmbits personals i col·lectius.
Lleida i Tarragona són de les poques capitals de província de la península que encara avui no estan unides per una via d’alta capacitat. Tot i patint un retard de més de deu anys (recordem que l’obra de l’autovia A-27 va ser paralitzada pel govern de l’Estat espanyol l’any 2008) i enllaçant dues vies diferents, sembla que finalment aconseguirem connectar mitjançant carretera de doble carril amb el Camp de Tarragona.
Una conseqüència afegida de l’alliberament del peatge de l’AP-2 serà la disminució de trànsit pesant en l’autovia A-2 entre Lleida i Barcelona. Una carretera en la qual institucions lleidatanes com la Cambra de Comerç de Lleida ha reivindicat durant molts anys la construcció d’un tercer carril per fer front precisament a aquest problema de la saturació de camions.
Mancarà que l’Estat espanyol faci efectiu el compromís de desdoblar la N-240 entre les Borges Blanques i Lleida, obra reclamada durant molts anys pel territori. Un tram que pateix any rere any una alta sinistralitat i que conté també una gran concentració d’activitat econòmica. Precisament aquesta via ha de ser cabdal pel desenvolupament del polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans que promou la Paeria conjuntament amb l’Institut Català del Sol i del qual s’està redactant el Pla Director Urbanístic per tal que sigui una realitat ben aviat.
I precisament, una altra notícia de fa pocs mesos incideix de manera positiva en Torreblanca-Quatre Pilans i en la previsió de que disposi d’una terminal ferroviària que el converteixi en un polígon intermodal que permeti connectar la producció industrial lleidatana amb el Corredor del Mediterrani. Fa uns mesos que es va anunciar que el Port de Tarragona ha recuperat el transport ferroviari de productes agroalimentaris a Lleida després de més de vint anys sense servei. Això ha estat possible al convertir-se en un transport sostenible i competitiu respecte al que es realitza per carretera. La connexió serà en ambdues direccions i beneficiarà tothom. La prova és que el primer transport efectuat va ser la càrrega d’un tren amb fava de soja amb destinació a les instal·lacions d’una gran indústria agroalimentària de la nostra ciutat.
Lleida i Tarragona són dues ciutats que durant massa anys han estat d’esquena una de l’altra. Crec, de manera absolutament convençuda, que ha arribat el moment que es mirin cara a cara, que comparteixin els actius que té cadascuna d’elles i que transformin aquesta col·laboració en sinèrgies positives que les enriqueixin mútuament econòmicament, social i cultural.
Fer de capital és això. Ser actiu d’un territori i aprofitar les oportunitats que ofereix col·laborar des de la lleialtat institucional amb els pobles i ciutats properes. Lleida ha de ser un instrument de creació de riquesa, de progrés i desenvolupament al servei de les comarques de Ponent i de Catalunya. Als que estimem Lleida ens agradaria que fos reconeguda com un lloc d’oportunitats, com un pol d’atracció econòmica, empresarial i cultural, com el millor lloc per viure i realitzar-se en tots els àmbits personals i col·lectius.