Autor/a
Oriol Clavera

Oriol Clavera

Fotoperiodista

Lleidatà nascut el 1978, porto dedicant-me al fotoperiodisme des de 2000. Sóc freelance i publico a mitjans i revistes de casa nostra i d'arreu. Des de temes de viatge, a documental, periodístic, cultural... Des de fa un any més o menys, col·laboro -de nou, després de molts anys- també amb Nació, ara des d'Osona, on visc.

10/05/2019

En Tato

"En un racó ben posat de la gran plana, on el “bon dia” ens el donarà un os, un astor, un ramat de corders, una guineu o en Tato"

09/05/2019

El futur és ara

"Només quedava adonar-se que, de tants com n'eren i junts, el futur era seu. Un futur amb tots els colors de l'arc"

08/05/2019

Els traginers

"És d'hora, però en aquesta època de l'any el sol és matiner i ja treu el nas allà, lluny, per darrera la Torre l'Almenara"

07/05/2019

El petó

"Portaven d'amagat aquell idili. Ningú, al poble, s'ho hauria imaginat mai"

06/05/2019

Qui sembra cull

"Però entre pipada i pipada d'aquella cigarreta que aguanten uns dits ossuts i terrosos, sentencia convençut que, malgrat tot, qui sembra, cull"

03/05/2019

El ramat

"​Era la música que s'afegia a la banda sonora d'un temps que hem anat perdent. Aquell món, tal com el coneixíem, s'ha anat desdibuixant. I en resten, només, els murs polsegosos del pas dels ramats"

02/05/2019

L'ós

"Ara els dies li pesaven com la calor asfixiant d'un estiu que s'albirava dur. Tot aquell pèl"

30/04/2019

El ferrer

«El roig roent del metall tenyeix les galtes d'en Jaume, tal com tenyia les del seu pare i també les del seu avi, nascut a Linyola»

29/04/2019

El cinema

"En Tato, l'acomodador, què hi podia fer si ser allà era la seva feina? De mentres, boca orella, corria la veu, xiuxiuejant: la Gilda es treu el guant"

26/04/2019

La guineu

"​Acorralada en un racó, l'enxampava amb un moviment ràpid i precís. Engrapada sense pietat, les recomptava totes per assegurar-se, l'endemà, que aquella nit no havia tret el nas la maleïda guineu"

25/04/2019

L'astor

​"Els ulls atents de l'au pentinen el paisatge metòdicament. Al sud, l'espera aquell arbre sec on tant li agrada reposar a la riba del gran estany, entre Ivars i Vilasana"

24/04/2019

La banda

Expliquen, també, que un dia d'estiu d'aquells de molta calor, el més menut d'orelles llargues va banyar-se despullat a la bassa del poble

23/04/2019

El poble de les mil i una històries

Aquest petit poble de poc més de quatre-cents habitants, indecís entre dos comarques, l'Urgell i la Noguera, on el “bon dia” te'l donen amb una e més que no pas amb una a, no s'ho va pensar dues vegades en organitzar un “festival de murals i art rural”, el GarGar

El més llegit