El nou govern de la Diputació de Lleida, a l’expectativa de les negociacions als ajuntaments i consells

De les sis capitals de Ponent, només a la ciutat de Lleida hi ha un panorama d’investidura aclarit mentre que a la resta, les negociacions avancen amb discreció i incerteses

Façana de la Diputació de Lleida
Façana de la Diputació de Lleida | ACN
07 de juny de 2023, 18:12
Actualitzat: 19:03h
Només en una de les sis capitals de la plana de Lleida se sap qui serà l’alcalde a partir del proper dissabte 17 de juny, dia d’investidures.

Elsocialista Fèlix Larrosa serà el nou paer en cap de la ciutat de Lleida després de guanyar amb folgança les eleccions municipals del 28M i de deixar les forces sobiranistes sense opcions de pacte alternatiu. Larrosa tornarà a l’alcaldia que va ocupar deu mesos després de la marxa d’Àngel Ros, i aquests dies està configurant el seu executiu, que es preveu en minoria. La calma en la qual treballa el líder socialista lleidatà contrasta amb el ball de negociacions i trucades a la resta de grans ciutats lleidatanes, on la tònica general és, a dia d’avui, la incertesa.

Aquest escenari d’interrogants també es viu a la Diputació de Lleida, on ERC ha perdut la majoria en favor de Junts, que avança els republicans en dos diputats, 10 a 8. La presidència hauria de recaure, teòricament, pels juntaires, que internament estan sondejant i reflexionant sobre quin dels seus líders municipals podria liderar l’organisme provincial en cas que els pactes així ho facin possible. Rosa Maria Perelló, guanyadora de les eleccions a Tàrrega i expresidenta de la Diputació, ja ha mostrat públicament la seva predisposició a revalidar el càrrec, perdut fa quatre anys després dels comicis locals: “Els resultats m’avalen com alcaldessa i com a presidenta”, ha declarat la política targarina. EloiBergós, coordinador de la vegueria de les Terres de Lleida de Junts, també sona com a nou president provincial, un càrrec que també apunta a Violant Cervera, que serà la nova líder del grup municipal de Junts a la Paeria de Lleida després de la renúncia de Toni Postius, que ha abandonat la política municipal.

Les converses per formar el nou executiu de la Diputació s’han desenvolupat amb discreció i sense baixar en profunditats de repartiment de responsabilitats. El ball de converses en ajuntaments i consells comarcals pot influir en les negociacions del nou govern de l’òrgan provincial, que tindrà un nou president a principis del mes de juliol. Hi ha marge, encara, per explorar enteses, i no es descarta que ERC pugui intentar bastir un acord amb els quatre diputats del PSC i el representant d’Ara Pacte Local que probablement serà Rosa Pujol, alcaldessa en funcions d’Aitona. Aquest encaix sumaria una majoria absoluta que deixaria Junts sense govern. El nou context de relacions entre formacions independentistes a nivell nacional també pot ser un element decisiu en la configuració del nou executiu provincial. 

El PSC s’acosta a l’alcaldia de Balaguer

A la ciutat de Balaguer, el PSC podria recuperar l’alcaldia si fructifiquen les converses amb Treballem per Balaguer, la candidatura que lidera Guifré Ricart. El candidat contempla també l’opció d’un govern amb Junts i ERC, però aquesta opció ve llastada pels recels creuats entre candidats. La voluntat d’entesa entre treballadors i la socialista Lorena González pot ser un factor decisiu per fer possible que la capital de la Noguera tingui una alcaldessa per primera vegada.

Interrogant a Tàrrega sobre el pacte entre ERC, CUP i PSC 

On sí hi haurà alcaldessa és a Tàrrega, però no se sap qui serà. Rosa Maria Perelló podria veure’s novament a l’oposició si es tanca el pacte actual de govern entre ERC, CUP i PSC. Les tres forces continuen sumant majoria absoluta i es mostren disposades a encaixar novament per tal que Alba Pijuan revalidi el càrrec. El nou panorama entre republicans i juntaires obert després dels comicis podria ser un topall a aquest acord tripartit.

L’opció d’un govern tripartit independentista pren força a Mollerussa

A Mollerussa hi ha ball del bo després de més d’una dècada de majories absolutes de Marc Solsona que fixaven l’absència de negociacions post-electorals. Raül Aguilar de Junts, que va quedar en segona posició amb quatre regidors i a només onze vots de Solsona, no ha mostrat intencions de voler pactar amb la formació de l’actual batlle, de manera que l’opció d’un pacte sobiranista amb ERC (tres regidors) i la CUP (dos) pren força com a opció alternativa a un govern liderat per Mollerussa Primer, la candidatura del PDECat. La possibilitat d’un nou tripartit el marcarà la capacitat de les formacions en fer concessions, en especial Junts i la CUP, allunyades a nivell ideològic. 

Ramon Augé, amb tots els números per recuperar l’alcaldia de Cervera

A Cervera, l’actual alcalde en funcions, el republicà Joan Santacana, ja s’ha mostrat partidari de traçar una entesa amb Solucions i Futur (SiF) i amb Junts, guanyador de les eleccions. El seu candidat, Ramon Augé, té tots els números per convertir-se en el proper paer en cap de la capital de la Segarra, un càrrec que ja va assumir durant la primera etapa d’aquest mandat que acaba i que va finalitzar per una moció de censura d’ERC amb Santacana al capdavant.

Govern republicà encarrilat a Borges Blanques 

Finalment, a les Borges Blanques sembla que hi haurà un canvi d’alcaldia. El candidat de Borges per la República, Josep Farran, amb quatre regidors, vol governar amb ERC, que en va aconseguir tres. S'ho plantegen "més que perquè Junts no torni a governar", per "coincidències programàtiques", perquè "hem estat treballant aquests quatre anys junts a l'oposició.