“Mai no havia vist tanta gent anant a votar”. Ho diu un veí de Bellcaire d’Urgell, ja gran, que pregunta després si pot asseure’s en una de les cadires que hi ha al col·legi municipal, que avui és electoral. “Amb aquesta cua és millor esperar assegut” s’enriola l’avi, que veu passar la desfilada d’electors papereta en mà, que esperen estoics que els responsables de la mesa registrin els vots. “Som molts però no ens farem mal” assegura un home del final de la fila, que fa broma del discurs que alerta que en una Catalunya independent es perdrien les ajudes a la pagesia. “I de l’espoli fiscal no en parlen? Au va!”, i deixa anar un renec propi de la zona.

El món rural ha omplert les urnes aquest diumenge. Ancians, joves, pares amb nens que juguen a les portes dels col·legis. És l’estampa del rerepaís català, el que alguns diuen que és el rebost de Catalunya que avui ha sortit al carrer de manera gairebé festiva per dir que aquell dia de finals de setembre del 2015 hi van ser. Votant i, després, fent un vermut a la plaça del poble, com és costum. “M’agradaria que guanyessin els independentistes i he votat per ells, però aquí no som gaires i comptem poc pels de Barcelona” diu una dona a la Fuliola, a la comarca de l’Urgell, conscient que el volum demogràfic de Lleida arriba tot just al 5%. Potser no sap que la llei electoral dóna més valor als vots d’aquells que viuen en indrets més despoblats. El vot d’un lleidatà és valuós.
 
El sol escalfa tot i que el dia ha començat ennuvolat, però això no és una excusa per als pagesos de la zona. No tots treballen en diumenge, i menys quan hi ha eleccions, però algun tractor es divisa a la llunyania des de la carretera C-53 direcció a Tàrrega. En aquest trajecte hi ha una aturada obligada. Al petit poble d'El Tarròs no hi ha gaire gent; més aviat el contrari, sembla un desert. Només dos avis conversen al darrere d’una imatge mig atrotinada de Lluís Companys, el president català afusellat que va néixer en aquest petit llogarret de l’Urgell.

Allà, a les 12 del migdia ja ha votat quasi la meitat del municipi. És un degoteig constant de veïns que s’han empeltat d’una il·lusió probablement provocada pels actes que s’han fet al municipi, “més que cap altre any”, assegura un noi que acaba de votar. La sala Salvador Seguí del consistori, on la gent vota, té una urna al fons amb tres veïns que s’encarreguen d’acreditar les votacions. “Em fa mal la mà d’apuntar tants noms” diu un, “però és necessari perquè això potser serà històric”. A Ponent, almenys ho sembla.
         

La campanya del 27-S, en directe a NacióDigital

Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S

Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S

Mapa interactiu: quins municipis han visitat els set caps de llista?

Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions

Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S