El Tribunal Constitucional (TC) no ha admès a tràmit per falta d'esgotament de la via judicial procedent el recurs interposat per Pau Juvillà contra l'acord de la secretària general del Parlament pel qual es va ordenar a l'administració parlamentària donar-lo de baixa com a diputat de la cambra.

El TC recorda que el diputat de la CUP va interposar un recurs contenciós-administratiu contra l'acord de la JEC que el deixava sense acta per haver estat condemnat pel TSJC per no retirar llaços grocs de la façana de la Paeria de Lleida. Aquest recurs estava pendent de resolució quan es va presentar el recurs d'empara al TC. Per tot això, l'alt tribunal inadmet el recurs per incompliment del requisit d'esgotament de la via judicial.

El recurrent, cap de llista de la CUP per Lleida a les eleccions catalanes del 14 de febrer de 2021, va resultar elegit diputat en aquells comicis. Després de ser condemnat per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un delicte de desobediència, a la pena, entre d'altres, d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electes, la Junta Electoral Central va acordar declarar vacant el seu escó, per la concurrència de causa d'inelegibilitat sobrevinguda, així com retirar-li la credencial de diputat, cosa que es va posar en coneixement del Parlament de Catalunya.

La JEC va exhortar l'aleshores presidenta de la cambra, Laura Borràs, a donar compliment a l'acord pel que es declara la vacant de l'escó. En vista de la referida comunicació de la JEC, la secretària general del Parlament va acordar donar instruccions als serveis de la cambra per donar de baixa Juvillà com a diputat. La Mesa de la cambra es va limitar a prendre coneixement d'aquest acord de la secretària general.

Juvillà va interposar recurs d'empara parlamentari contra aquest acord, per entendre que la secretària general l'ha privat del càrrec de diputat, contravenint els seus drets fonamentals a la participació política, a la presumpció d'innocència i a la llibertat d'expressió.

El Constitucional considera que aquest acord de la secretària general no pot ser impugnat per la via de l'empara parlamentària, ja que no es tracta d'un acte emanat d'un òrgan rector de la cambra, sinó d'un acte dictat per una autoritat administrativa que, mitjançant les instruccions cursades als diferents serveis de l'administració del Parlament, es va limitar a donar compliment a la resolució ferma en via administrativa de la JEC, a la que serien imputables, si escau, les lesions de drets fonamentals.

A més, diu que Juvillà no ha esgotat totes les vies judicials prèvies al TC, per la qual cosa no pot admetre el seu recurs d'empara.