José Crespín Gómez (La Rambla, Còrdova, 1980) ha fet bona part de la seva carrera política a l’ombra d’altres figures. Primer i fonamentalment, al costat d’Àngel Ros, de qui és gendre i a qui va acompanyar durant set anys a la Paeria de Lleida. Després, com a representant del Govern espanyol a les terres de Lleida, un càrrec que li ha permès recórrer el territori, visitar alcaldes i empreses i convertir la comunicació institucional en una de les seves principals cartes de presentació. Ara, amb el nomenament com a delegat del Govern a Catalunya, fa un salt que el situa al capdavant de la representació de l’Estat al conjunt del país.
Publicista de formació i socialista amb carnet des de jove, Crespín pertany a una generació de polítics que han entès que la comunicació no s’acaba a la sala de premsa. Els vídeos, les fotografies i les publicacions a les xarxes socials formen part del seu repertori habitual. En els darres anys han sovintejat els clips en els quals explicava (en català i en castellà) una actuació del Govern espanyol des d’un municipi, presentar una inversió o compartir una visita institucional. La seva feina, a més de gestionar la representació estatal, ha consistit a fer-la visible. Una institució sovint discreta ha trobat en ell una veu reconeixible.
A l'ombra del sogre: fidelitat i polèmiques
Casat i amb dos fills, Crespín va començar la seva trajectòria professional el 2004 a la Diputació de Barcelona, on va treballar en diferents àrees relacionades amb la comunicació i l’organització institucional. El 2011 va aterrar a la Paeria de Lleida com a cap de gabinet d’Àngel Ros, aleshores alcalde socialista de la ciutat.
Aquell càrrec el va situar al centre de la maquinària política municipal i també de molts comentaris i crítiques pel seu parentesc amb el Paer en cap. El fet de ser gendre de l'alcalde va ser una circumstància que l'ha acompanyat bona part del seu recorregut públic i que ha alimentat preguntes sobre la proximitat entre els vincles personals i els càrrecs institucionals. En el món polític lleidatà, era conegut justament pel parentiu. Crespín ha estat i és encara "el gendre", una figura que va ser motiu de negociacions després de les eleccions del 2015, quan Ros havia perdut l'alcaldia i va demanar a les forces de l'oposició que no convertissin el seu càrrec en motiu de transaccions polítiques.
El seu pas per la Paeria no va estar exempt de controvèrsies. El 2015, Marta Camps, aleshores primera tinenta d’alcalde de Lleida, el va denunciar davant dels Mossos d’Esquadra per presumptes coaccions i vexacions, en el marc del dur enfrontament que mantenia amb Àngel Ros després de ser destituïda. Camps va relatar un incident relacionat amb la recuperació de les seves pertinences al consistori i va atribuir a Crespín un comportament intimidatori. Ell va rebutjar les acusacions i les va qualificar de maniobra política.
Tres anys després, el seu nom va tornar a aparèixer en una polèmica, aquesta vegada al Museu de Lleida. El març del 2018, durant la inauguració de l’exposició Presos polítics a l’Espanya contemporània, de Santiago Sierra, Àngel Ros va ser rebut amb protestes de persones vinculades a l’independentisme. ERC i la Crida per Lleida van acusar Crespín d’haver empès manifestants (avalats per diversos vídeos publicats a les xarxes socials) i en van reclamar el cessament. Les peticions no van ser ateses perquè Ros va dir que el cap de gabinet s'havia jugat la integritat per protegir-lo.
Un polític "influencer"
El juliol del 2018, Crespín va deixar el despatx de Ros per convertir-se en subdelegat del Govern espanyol a Lleida. El canvi es va produir després de l’arribada del PSOE al govern estatal, amb Pedro Sánchez a la Moncloa, i de la renovació de les delegacions i subdelegacions territorials.
El nomenament va situar-lo en una posició institucional diferent, però amb un element de continuïtat: la necessitat de relacionar-se amb alcaldes, administracions i representants polítics de tot signe. Si a la Paeria havia treballat des del nucli de confiança d’un alcalde, a la Subdelegació havia de representar el Govern espanyol davant d’un territori divers, amb municipis de dimensions i colors polítics diferents.
Durant més de vuit anys, Crespín ha construït una presència pública basada en les visites sobre el terreny i en la difusió de les actuacions estatals. Ha convertit els desplaçaments institucionals en contingut comunicatiu i ha defensat la necessitat d’apropar a la ciutadania una Administració que tenia una pàtina extemporània i caduca. Aquesta manera de treballar ha fet que el seu nom sigui habitual en l’actualitat política lleidatana, encara que el càrrec que ocupava no tingués el protagonisme d’una alcaldia o d’una conselleria.
Crespín ha apostat pels vídeos breus, els missatges directes i una presència constant a les xarxes socials per explicar l’activitat de la Subdelegació. En una entrevista publicada a Nació, ja defensava que calia donar més visibilitat a una institució que considerava poc coneguda i que els seus antecessors no s'havien ocupat de modernitzar. La pregunta és si ara tindrà temps de fer el mateix a la Delegació del govern.
