14
de març
de
2024, 15:23
Actualitzat:
15:30h
Prop del 87% de l'aigua que surt de la xarxa de distribució a Lleida es pot detectar i quantificar, un rendiment superior si es compara amb la mitjana de la resta de l'estat espanyol, que se situa al voltant del 60 i el 70%. Això no significa, però, que l'aigua restant es perdi, sinó que no hi ha els mecanismes per quantificar-la de manera eficient, ha explicat el responsable de Sostenibilitat de Aqualia, Zouhayr Arbib, al II Fòrum de l'Aigua que aquest dijous ha reunit més d'una cinquantena d'experts i institucions a Lleida. L'alcalde Fèlix Larrosa ha destacat les inversions d'uns 3 milions d'euros en els darrers anys en matèria de manteniment i millora de la xarxa d'aigua i ha dit que cal avançar en el "repte de la digitalització".
Més d'una cinquantena de persones han assistit al II Fòrum de l'Aigua, convocat per la Paeria de Lleida, que ha tingut lloc a la Llotja. L'objectiu de la trobada és debatre i compartir coneixements per abordar la crisi de la sequera i afrontar els reptes futurs en matèria de gestió hídrica. És la segona edició, després de la primera que es va celebrar l'octubre passat.
El fòrum ha comptat amb dues intervencions destacades per part de dos experts en el cicle de l'aigua. El director del Catalan Water Partnership, Xavier Amores, ha destacat que la trobada ha abordat en especial la digitalització i la reutilització de l'aigua.
De la seva banda, el responsable de Sostenibilitat de Aqualia, Zouhayr Arbib, ha afirmat que Lleida "és un exemple clar" de ciutat que ha fet "una bona gestió de la xarxa" de l'aigua, en matèria d'inversions. "Es detecten fugues i es reparen. Aquesta és la forma de mitigar aquestes pèrdues", ha dit Arbib, que ha valorat que aquesta manera de fer ha aconseguit tenir un rendiment de la xarxa d'un 87%.
Sobre aquestes dades, el paer en cap, Fèlix Larrosa, ha destacat els prop de tres milions d'euros que la ciutat ha invertit en els darrers anys en la millora i renovació de la xarxa potable i clavegueram. "Estem al 87% i hem d'avançar encara més. I això vol dir que tenim més reptes per endavant com la digitalització", ha indicat.
Larrosa també ha tret pit del consum d'aigua a la ciutat, que des del 2006 ha passat de 330 litres per persona i dia a 197. "Estem millor que altres zones que estan en fase d'emergència", i ha atribuït la baixada a la "claríssima optimització de la gestió de l'aigua" seguida de la major conscienciació de la ciutadania.
Més d'una cinquantena de persones han assistit al II Fòrum de l'Aigua, convocat per la Paeria de Lleida, que ha tingut lloc a la Llotja. L'objectiu de la trobada és debatre i compartir coneixements per abordar la crisi de la sequera i afrontar els reptes futurs en matèria de gestió hídrica. És la segona edició, després de la primera que es va celebrar l'octubre passat.
El fòrum ha comptat amb dues intervencions destacades per part de dos experts en el cicle de l'aigua. El director del Catalan Water Partnership, Xavier Amores, ha destacat que la trobada ha abordat en especial la digitalització i la reutilització de l'aigua.
De la seva banda, el responsable de Sostenibilitat de Aqualia, Zouhayr Arbib, ha afirmat que Lleida "és un exemple clar" de ciutat que ha fet "una bona gestió de la xarxa" de l'aigua, en matèria d'inversions. "Es detecten fugues i es reparen. Aquesta és la forma de mitigar aquestes pèrdues", ha dit Arbib, que ha valorat que aquesta manera de fer ha aconseguit tenir un rendiment de la xarxa d'un 87%.
Sobre aquestes dades, el paer en cap, Fèlix Larrosa, ha destacat els prop de tres milions d'euros que la ciutat ha invertit en els darrers anys en la millora i renovació de la xarxa potable i clavegueram. "Estem al 87% i hem d'avançar encara més. I això vol dir que tenim més reptes per endavant com la digitalització", ha indicat.
Larrosa també ha tret pit del consum d'aigua a la ciutat, que des del 2006 ha passat de 330 litres per persona i dia a 197. "Estem millor que altres zones que estan en fase d'emergència", i ha atribuït la baixada a la "claríssima optimització de la gestió de l'aigua" seguida de la major conscienciació de la ciutadania.