Marc Solsona i Aixalà (Mollerussa, 1976) va revalidar el passat 17 de juny l'alcaldia de Mollerussa. Ho va fer després d'unes eleccions municipals que va guanyar només per onze vots i on va perdre la majoria absoluta aconseguida tres vegades des del 2011. Aquest nou escenari l'ha obligat a pactar un executiu amb el PSC per encarar el que serà el seu darrer mandat.
Solsona lamenta que la lentitud de l'administració dificulti la tasca dels alcaldes, però assegura que en els pròxims anys el seu govern enfilarà solucions per ser més àgils i eficients. Sobre política nacional, l'alcalde i líder del PDECat creu que hi haurà una repetició electoral a Espanya perquè ERC i Junts no tindran garanties sobre l'aplicació de la llei d'amnistia. Albira un pacte entre PP i PSOE l'any vinent i també lluita entre les formacions independentistes per capitalitzar el vot en futures eleccions al Parlament.
Vostè va revalidar l’alcaldia de Mollerussa el passat 17 de juny, però va perdre sis regidors respecte de l’anterior mandat. S’esperava aquest resultat?
La meva no era una candidatura continuista, perquè la llista municipalista Mollerussa Primer no s’havia presentat mai a les eleccions. Hi va haver molta competència i també fragmentació, i el concurs de Junts als comicis també va generar impacte en el meu resultat. Sincerament, m’esperava guanyar, però no creia que patiria tant. Si m’haguessin dit que aconseguiria quatre regidors hauria pensat que era la fi de la meva etapa com a alcalde.
Va veure perduda l’alcaldia durant la nit electoral?
Vaig veure que era possible perdre, sí. Li he de dir que jo sempre em plantejo tots els escenaris, de manera que havia integrat en el meu pensament que es podia donar el cas d’una derrota electoral. Però amb els resultats finals em vaig veure alcalde. Guanyar en vots em va permetre optar novament a l’alcaldia, perquè si no arribo a vèncer, hagués fet un pas enrere. Mollerussa va parlar i ens va dir clarament que ja no volia més majories absolutes i que era l’hora dels pactes. I això he fet amb el PSC.
Es penedeix d’alguna cosa que ha fet en aquest darrer any?
No. Penedir-me no, però sí que estic enfadat.
Amb què?
Amb el sistema. El sistema no permet que els alcaldes puguem fer la nostra feina. La burocràcia, la llei de contractes, la lentitud administrativa, els processos d’execució... són pedres a les sabates que dificulten molt la tasca als batlles. Després de la pandèmia necessitàvem ser més àgils i ràpids, i no ho hem pogut ser. Això ens ha penalitzat als governants.
I des de Mollerussa ho poden canviar, això?
L’ajuntament també en té una part de responsabilitat en aquest problema, i intentarem que canviï. Una cosa és la política i l’altra, l’administració. La casa ha de tenir la capacitat de donar respostes ràpides. Tenim un seguit de problemes que hem de solucionar per ser més àgils.
Vostè va entrar com a alcalde l’any 2010. No està cansat de la gestió municipal?
El dia que no tingui corda, plegaré. Ja vaig dir durant el discurs d’investidura que aquest serà el meu últim mandat. Tinc ganes i il·lusió, però també veig que cal prevenir les inèrcies pròpies amb nova gent i mirades renovades. A la nostra plataforma política hi ha gent molt preparada. És un projecte de futur.
Deixar l’alcaldia és sinònim de deixar la política?
Jo soc un animal polític. Veurem d’aquí a quatre anys.
Vostè és el convergent lleidatà que més ha resistit en un alt càrrec. Què li diu això?
Soc l’últim mohicà! (riu). Miri: L’Spiderman mai podrà deixar de ser-ho, encara que es vesteixi de Superman. En la política catalana molta gent ha anat canviat el vestit, i això es nota. A mi em sembla més honest mantenir la mateixa indumentària malgrat les modes. De convergents n’hi ha molts encara. N’hi ha a Junts, a ERC, al PSC... molta gent s’adona ara que la manera de fer de Convergència era bona pel país, perquè marcava un pas d’ordre i pragmatisme que avui en dia es troba a faltar. Jo sempre m’he mantingut en el meu espai.
"En la política catalana molta gent ha anat canviat el vestit, i això es nota. A mi em sembla més honest mantenir la mateixa indumentària malgrat les modes"
Li han retret una suposada tebior en la qüestió independentista.
A mi ningú no em guanya en independentista. No he renunciat a cap de les meves idees. Vaig ser el primer alcalde de Catalunya en declarar per l’1-O, he estat una de les 17 persones investigades per Pegasus, vaig votar la declaració d’independència al Parlament. Ara, si em permet, faig preguntes: tot això on ens ha portat? Estem més a prop de la independència que fa sis anys? A la gent li hem dit sempre la veritat? Hem fet autocrítica? Volem que els projectes polítics independentistes se sustentin només amb relats? ERC i Junts han decidit ser independentistes tota la vida?
Creu que volen ser partits independentistes tota la vida?
Depèn de com actuïn en les pròximes setmanes. Per sostenir el seu relat necessiten un estat en contra.
Creu, doncs, que Junts i ERC haurien de fer president Pedro Sánchez?
No li diré. Li repeteixo: en funció de com juguin la partida, ens condemnem molts anys a no ser independents.
Si vostè fos Puigdemont, pactaria.
No, escolti. Jo no soc Puigdemont. En aquest context polític actual en faig una lectura en clau catalana.
Expliqui.
El maig del 2024 hi ha eleccions europees i, en funció del que passi, hi pot haver un avançament electoral a Catalunya. La batalla es focalitzarà en qui és capaç de concentrar més vot independentista. Si Junts negocia amb Pedro Sánchez serà equiparat amb ERC, de manera que és possible que hi hagi un creixement del PSC davant un independentisme fraccionat. Es pot donar el cas, també, d’un enroc i que s’aprofiti l’ocasió per fixar la posició i mantenir-se en la puresa independentista en vista a les eleccions al Parlament per capitalitzar el vot i ser la primera força. La negociació de l’amnistia i el referèndum pot ser la primera pantalla d’una guerra estratègica en clau de política catalana.
Vostè creu que es pactarà l’amnistia?
Vostè creu que l’Estat espanyol permetrà que s’aprovi aquesta llei? Amb tràmits parlamentaris, amb recursos al Tribunal Constitucional... Junts i ERC no tindran cap certesa que aquesta llei prosperi. Confiaran en un govern del PSOE que enganya permanentment? Pronostico unes noves eleccions que aniran en detriment de Vox i Sumar esperant que els dos grans partits no tinguin les dependències que ara sí que tenen.
"Junts i ERC no tindran cap certesa que prosperi la llei d'amnistia. Confiaran en un govern del PSOE que enganya permanentment? Pronostico unes noves eleccions"
Però hi ha la possibilitat ben real que l’escenari actual es pugui repetir després d’unes eleccions al gener.
Aleshores poden jugar la carta de les solucions d’Estat. Un pacte entre socialistes i populars. Espanya està més preparada per un govern de PP i PSOE que no pas per cedir en l’amnistia. Això li dic com a Marc Solsona, no parlo en nom de ningú.
Ha parlat d’un eventual creixement electoral del PSC a Catalunya. Li incomodaria a vostè que els socialistes formessin part del Govern?
Jo governo Mollerussa amb el PSC. Però prefereixo altres executius, evidentment.
Preferiria un govern de Junts abans que un del PSC?
Hmm... (fa un silenci de cinc segons).
Quin silenci més interpretatiu ha fet.
Depèn del candidat de Junts i de què vulgui fer. Què vol fer Junts? No ho sé.
A nivell nacional, coses molt diferents al PSC.
I li repeteixo: on hem arribat? El problema de Catalunya és la política de blocs i que ningú té suficient força per arribar a majories sòlides. Tot el que sigui trencar aquest model em sembla positiu. Si al nostre país diuen que hi ha un 80% de gent que està a favor del referèndum, per quina raó no es posa l’accent en aquesta qüestió i ens centrem només en els percentatges dels que estan a favor de la independència?
Li obriria la porta al PSC.
Dependrà també de la seva capacitat de seduir. De si voldrà pactar amb ERC o amb el PP. Jo el que vull és un govern independentista, quedi clar.
I veu possible un pacte entre Junts i Salvador Illa?
A aquestes alçades, ja em sembla tot possible. Miri què ha passat després de les eleccions municipals.
Que s’ha trencat la política de blocs.
Tot està per veure.
Deia vostè abans de les eleccions municipals que el PDECat era un partit resilient, però està abocat a la desaparició.
No hem aconseguit els resultats i ara estem en un procés de reflexió. A nivell nacional no hem tingut bons resultats, però sí en el món municipal, on tenim més de 200 regidors i representants als consells i diputacions. D’altra banda, hi ha hagut gent amb molta responsabilitat durant anys que no ha contribuït al fet que el PDECat es consolidés.
"Hi ha hagut gent amb molta responsabilitat durant anys que no ha contribuït a que el PDECat es consolidés"
Parlem de Mollerussa. Ha hagut de fer moltes cessions en el seu programa de govern per pactar amb el PSC?
Hem estat comparant les propostes i hem aconseguit agrupar-ne moltes. N’hi ha hagut d’altres que les hem hagut de desestimar. En total hem elaborat un programa de 140 mesures. Estic molt content de la relació amb el PSC. Formem un bon equip i hi ha lleialtat.
També la troba aquesta lleialtat a l’oposició?
Tinc bona relació amb tots ells. Fem moltes reunions i mantenim un diàleg fluid. Fa anys que tenim aquest vincle. No hauria pogut ser alcalde tants anys, sinó. Tinc la sensació que la meva figura no ha generat animadversions en la resta de grups municipals. Hi ha respecte i voluntat de sumar aliances.
Al seu equip de govern se’l va acusar de tenir els carrers de la ciutat bruts. Es veuran més nets en aquest mandat?
Sí, i li diré per què. El nou contracte de neteja encara no s’ha implementat. Calculo que l’any vinent haurem resolt el contenciós i, per tant, les millores contemplades es començaran a veure. D’altra banda, també vull posar l’accent en dues accions: la primera és el pla de xoc per millorar les vies i els carrers de Mollerussa. A vegades no és que les coses estiguin brutes, sinó que estan velles i en mal estat. La segona, el pla d’enllumenat per a tot el municipi. Ens estalviarem 250.000 euros cada any.
Digui’m dos grans projectes per aquests pròxims quatre anys.
La transformació energètica: impulsem la creació de comunitats energètiques i obrim la porta a l’adhesió de les empreses. També hem de tirar endavant el projecte del nou pavelló i de la nova biblioteca, que cal que hi hagi consens entre les formacions polítiques. Finalment, acabar el polígon industrial.
"La transformació energètica, el projecte del nou pavelló i la nova biblioteca són els projectes principals d'aquest mandat a Mollerussa"
En campanya electoral va fer una proposta que era dividir la ciutat en 17 parts i que cada regidor del consistori n’assumís el control. Tirarà endavant això?
No. Tenia la intenció que la tasca de regidor anés més enllà dels plens. Això sí que era governança republicana! Però els partits de l’oposició s’hi van negar argumentant que això era feina del govern. És una llàstima i, a més, és incomprensible. Aquests partits haurien pogut tenir visibilitat a peu de carrer.
Té clar qui ha de ser el seu substitut?
Sí, clar.
Qui serà?
No li diré (riu). El debat ara no és aquest, no ha arribat el moment encara. El projecte de Mollerussa Primer no és només el de Marc Solsona. Tenim mirada llarga i es compta amb gent molt capaç de liderar-ho.