Els quatre municipis lleidatans que són governats pel PP tindran punts de votació el 9-N. Els alcaldes populars de Sant Martí de Riucorb, Benavent del Segrià, Almatret i Bassella han decidit cedir espais municipals amb l'argument que ningú no ha dit encara que aquesta consulta que proposa la Generalitat de Catalunya sigui il·legal. El primer edil de Bassella, Xavier Esteve, assegura que la decisió de no posar pals a les rodes al procés de participació ciutadana que pretén el Govern obeeix a la voluntat dels veïns del seu municipi. "Si no ho impugna ningú, prefereixo que hi hagi urnes al poble abans que els veïns hagin de marxar al poble del costat, ho faig per ells" ha assegurat l'alcalde en declaracions a Catalunya Ràdio. 

L'últim consistori que ha entrat a formar part oficialment del 9-N és Almatret, segons informa la Delegació del Govern a Lleida. El seu alcalde, Jesús Quiroga, ha presentat avui un document d'elaboració pròpia en el que es condicionava la cessió dels espais a la garantia de plenes garanties democràtiques, però ha rectificat aquesta tarda davant la pressió veïnal.  Segons fonts de la Delegació del Govern, "s'ha fet un esforç de darrera hora per fer entrar Almatret a la llista de municipis". 

D'aquesta manera, tots els 149 municipis que conformen les comarques de la plana de Lleida tindran urnes en diversos espais municipals i als locals que la Generalitat té en 18 municipis de Ponent, que són instituts. Pel que fa al Pirineu, es podrà votar a tot arreu excepte a Bausen, Arrés i Canejan, que al·leguen problemes logístics i de manca de personal. 

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha presentat avui les principals dades logístiques del procés participatiu del 9-N. Es podrà votar en 938 dels 947 municipis catalans, en un total de 1.025 locals i 6.430 punts de participació.