08
de març
de
2019, 08:27
Actualitzat:
8:32h
La commemoració del 8 de Març, ja des dels seus inicis a principis del segle XX, ha esdevingut un nítid mirall de les reivindicacions encaminades a reclamar la nodiscriminació de gènere en tots els ordres. Tant el dret al sufragi com el dret al treball o la lluita per l’alliberament sexual han estat eines fonamentals que han contribuït als canvis basats en el progrés i la democratització de la societat. No és sobrer, per tant, assenyalar que el (-s) feminisme (-s) ha (-n) format part, indubtablement, de les avantguardes en la recerca de progrés i millora del benestar col·lectiu.
Instal·lada en l’epicentre de les reivindicacions que plantegen un canvi en profunditat en les formes d’organització i relació social, la lluita feminista ha ultrapassat amb escreix les reclamacions estrictament de gènere. Pel que fa a Catalunya en concret, hi ha un itinerari intens i llarg on les lluites feministes també n’ocupen una centralitat inqüestionable. Això, afegit a la munió de mobilitzacions socials que han tingut lloc en el transcurs de les últimes dècades, ens ha permès viure en un país magníficament divers.
La gran heterogeneïtat de les lluites ha estat la base de la construcció de la nostra cultura democràtica. I aquest procés –tal com sempre recorda el nostre president, Jordi Cuixart- s’ha desenvolupat amb el moviment obrer organitzat clandestinament en plena dictadura franquista, amb les manifestacions pels drets nacionals de Catalunya, amb l’empoderament de sectors profundament desafavorits vehiculats mitjançant la PAH o amb el combat pel reconeixement de col·lectius LGTBIQ, entre molts altres.
Enmig de l’onada d’autoritarisme que està envaint el món occidental, es fa més necessari que mai insistir en la idea que compartir totes i cadascuna d’aquestes lluites ha estat i és fonamental per a l’avenç i la consolidació dels drets de la ciutadania. Compartir significa reconèixer, la qual cosa és bàsica per a la cohesió del teixit social. Tenim tot un calidoscopi format per pageses, administratius, treballadors de la construcció, metgesses, fusters, pedagogues, advocats... nascuts aquí, allà i més enllà, de diferents edats, militants de partits polítics, en sindicats, o enlloc, però que tots inequívocament han lluitat i lluiten
per enderrocar desigualtats de tot tipus.
Des de la diversitat, la consecució de la dignitat personal i col·lectiva ha estat i és una causa comuna. Òmnium Cultural, com a entitat que defensa totes les formes de participació democràtiques, se sent profundament implicat de compartir i reconèixer la lluita feminista. Això és el que permet engrandir l’imaginari col·lectiu del nostre país, perquè la lluita per totes i cadascuna de les llibertats és, sens dubte, una lluita compartida.
Instal·lada en l’epicentre de les reivindicacions que plantegen un canvi en profunditat en les formes d’organització i relació social, la lluita feminista ha ultrapassat amb escreix les reclamacions estrictament de gènere. Pel que fa a Catalunya en concret, hi ha un itinerari intens i llarg on les lluites feministes també n’ocupen una centralitat inqüestionable. Això, afegit a la munió de mobilitzacions socials que han tingut lloc en el transcurs de les últimes dècades, ens ha permès viure en un país magníficament divers.
La gran heterogeneïtat de les lluites ha estat la base de la construcció de la nostra cultura democràtica. I aquest procés –tal com sempre recorda el nostre president, Jordi Cuixart- s’ha desenvolupat amb el moviment obrer organitzat clandestinament en plena dictadura franquista, amb les manifestacions pels drets nacionals de Catalunya, amb l’empoderament de sectors profundament desafavorits vehiculats mitjançant la PAH o amb el combat pel reconeixement de col·lectius LGTBIQ, entre molts altres.
Enmig de l’onada d’autoritarisme que està envaint el món occidental, es fa més necessari que mai insistir en la idea que compartir totes i cadascuna d’aquestes lluites ha estat i és fonamental per a l’avenç i la consolidació dels drets de la ciutadania. Compartir significa reconèixer, la qual cosa és bàsica per a la cohesió del teixit social. Tenim tot un calidoscopi format per pageses, administratius, treballadors de la construcció, metgesses, fusters, pedagogues, advocats... nascuts aquí, allà i més enllà, de diferents edats, militants de partits polítics, en sindicats, o enlloc, però que tots inequívocament han lluitat i lluiten
per enderrocar desigualtats de tot tipus.
Des de la diversitat, la consecució de la dignitat personal i col·lectiva ha estat i és una causa comuna. Òmnium Cultural, com a entitat que defensa totes les formes de participació democràtiques, se sent profundament implicat de compartir i reconèixer la lluita feminista. Això és el que permet engrandir l’imaginari col·lectiu del nostre país, perquè la lluita per totes i cadascuna de les llibertats és, sens dubte, una lluita compartida.