La noia que va perdre un ull per l’impacte d’un projectil de foam dels Mossos d’Esquadra durant les protestes a Barcelona per l’empresonament del raper Pablo Hasel, el febrer del 2021, ha lamentat l’arxivament de la causa que investigava dos agents, i ha criticat el magistrat instructor. En una carta llegida aquest dijous pel seu pare, la noia denuncia: “La gràcia és que pel jutge que duia el meu cas, la meva mutilació és considerada justa perquè jo m’hi vaig exposar. Això vol dir que no és segur sortir al carrer a manifestar-se? Si ets d’esquerres, independentista, si vas en contra del que volen que facis, acabaràs mutilat; això sembla que ens dona a entendre el jutge”. Les dues acusacions han presentat recurs contra l’arxivament.
“L’únic que fa el jutge ha estat culpar indirectament la víctima, no fos cas que un jutge reconegui que un policia ha fet alguna cosa malament, que realment puguem ser tots iguals davant la llei i no importar més un uniforme que mutilar una nena de 19 anys”, afegeix. “Vaig haver de reaprendre a menjar sola, vaig passar mesos al llit medicada i rebent cures, sortint amb ulleres de sol al carrer perquè ningú veiés com m’havien desfigurat la cara”, relata. “Em va començar a fer fàstic mirar-me al mirall i a agafar complex que em miressin als ulls per si algú pogués adonar-se que ara soc un monstre”, afegeix.
“Vaig desenvolupar trastorn per estrès posttraumàtic, vaig haver de començar a mirar si hi havia o no manifestacions cada cop que sortia de casa; un cop no ho vaig fer i vaig tenir un atac de pànic tant greu que em vaig desmaiar”, explica. De fet, assegura que no pot anar sola a fer tràmits que impliquin contacte directe amb cossos policials, perquè té brots molt forts i quadres greus d’ansietat. “I així, un incomptable número de traves que s’han afegit a la meva vida quan tot just era adulta i que m’acompanyaran la resta de la meva vida”, conclou.
El text recull tots els impactes patits durant aquests anys: “Jo només estava exercint el meu dret a manifestar-me i el que vaig aconseguir va ser acabar mutilada”, diu el text. Així mateix, el text denuncia la manca d’investigació i l’allargament d’un procés judicial que ja fa tres anys que dura: “Sembla que tot plegat no té importància perquè hauré de seguir esperant més temps per intentar obtenir la justícia que mereixo”.
Els agents estaven investigats per un delicte de lesions per la pèrdua d’òrgan principal i un de tortura i/o contra la integritat moral. El passat 10 de maig, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona va arxivar la investigació en assegurar que l’actuació dels agents dels Mossos d'Esquadra no era constitutiva de delicte. Segons el magistrat, el context d’aldarulls justificava la utilització de les llançadores de foam per part dels agents i, per tant, acorda tancar el cas abans d’arribar a judici.
L’advocat de la noia, Xavi Muñoz, ha destacat que una vegada s’ha determinat que la lesió va ser causada per un tret de foam, cal que el cas vagi a judici, en la mesura en què la valoració de la prova correspon al tribunal sentenciador, no a l’instructor. “La manca de condicions òptimes per disparar no justifiquen ferir a ningú, al contrari, obliguen a abstenir-se de disparar, segons el protocol, i molt menys per sobre de la cintura”, ha assegurat.
Segons Irídia, acusació popular, la resolució ni tan sols entra a valorar que el tret que va mutilar la manifestant no s’ajustava al protocol d’ús d’aquestes armes ni a la normativa internacional, que prohibeix disparar a la zona del cap. “Considerem que la resolució del jutjat no s’ajusta a dret. Suposa una valoració precipitada i indeguda de la intencionalitat del tret i les suposades causes de justificació del delicte que, en tot cas, s’han de valorar a judici”, ha argumentat Sònia Olivella, coordinadora de litigi estratègic d’Irídia, en unes declaracions aquest dijous davant de la Ciutat de la Justícia. “Que un jutjat d’instrucció consideri que aquests fets no han d’anar ni a judici és contrari als estàndards internacionals sobre el deure d’investigar i jutjar casos de maltractament policial. Més encara quan es tracta de lesions tan greus causades per armes potencialment letals”, ha afegit.
Tant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) com els instruments de Nacions Unides han assenyalat que l’ús de la força a través de projectils d’energia cinètica pot constituir tortura o altres tractes inhumans o degradants, en casos en què la persona ferida no suposi una amenaça immediata de causar lesions greus o mort, o s’apunti o dispari per sobre l’abdomen, com és el cas. Olivella ha recordat que justament per casos com aquest, el desembre de 2022 la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial del Parlament de Catalunya va recollir el consens social que Mossos d’Esquadra deixés d’utilitzar els projectils més lesius, els tipus SIR-X. “Ens consta que s’han iniciat gestions per fer efectiva la retirada, però és indispensable garantir que mai més es puguin tornar a fer servir aquests projectils”, ha dit. Per a Irídia, que un dels casos que va suposar un avenç social tan important pugui quedar impune és “absolutament inacceptable”, ha conclòs.