L'Audiència de Lleida ha condemnat a dos anys de presó un dels acusats de participar en un abús sexual en grup a Lleida a una noia amb intel·ligència límit. Un altre dels acusats, que va fer fotografies, ha quedat absolt del delicte d'abús sexual i l'altre, un noi de setze anys, ja va ser condemnat pel jutjat de menors.

La sala ha tingut en compte l'atenuant de confessió ja que el condemnat va reconèixer les relacions sexuals amb la noia, tot i que declarar que van ser consentides, i que la disminució de la noia és "difícil" de veure a simple vista, "depenent del contingut de la conversa i la capacitat del seu interlocutor". A més, afegeix la sentència, la noia no presentava cap lesió en l'examen mèdic que se li va practicar.

Durant el judici, la psicòloga que va atendre la noia va dir que és "vulnerable i manipulable" i que no sap preveure situacions de risc i que. Un dels acusats, ara condemnat, va reconèixer a l'Audiència de Lleida haver mantingut relacions sexuals amb la noia però va assegurar que van ser consentides. L'altre acusat les va negar tot i reconèixer ser al pis on presumptament van ocórrer. Aquest hauria fet fotografies de les relacions sexuals mantingudes entre la noia i el condemnat. La víctima, en canvi, va declarar que li van fer "coses que ella no volia", tant els dos acusats com un altre, menor d'edat ja jutjat, tot i que els va dir que "no" i que "paressin" perquè li feien "mal".

Els fets van passar el 22 de maig de 2017, quan els acusats tenien 18 i 26 anys i la noia, 27, a casa d'un altre noi, de 16 anys i nacionalitat romanesa, a Lleida, que ja va ser jutjat i condemnat l'1 de desembre pel jutjat de menors de Lleida a un any i tres mesos d'internament en règim semiobert, cinc mesos de llibertat vigilada i a pagar una indemnització de 6.000 euros.

Pels altres dos acusats, de nacionalitat espanyola, la fiscalia demanava set anys de presó per un delicte d'abús sexual. Entenia que va ser abús perquè la noia va dir que no i que li feien mal, la qual cosa considera suficient per demostrar el no consentiment, "tot i que no s'oposés fermament a causa de la seva deficiència".

Precisament per aquest motiu, l'Audiència de Lleida entén que la falta de reacció de la noia "pot donar la percepció de falta de resistència a mantenir una relació sexual" i afegeix que aquest és un comportament "freqüent" en persones amb "característiques com les que presenta la denunciant". La noia té una discapacitat intel·lectual del 69%, reconeguda judicialment.

La defensa, en canvi, demanava l'absolució dels nois en considerar que no havia quedat demostrat l'abús. Considerava que les relacions van ser consentides perquè, segons van explicar els metges forenses, no hi havia lesions a nivell genital. A més, segons els forenses, en una conversa superficial no es nota la disminució de la noia, però en una conversa més profunda és possible detectar-ho, van declarar.

Per tot això, la Sala ha rebaixat al mínim la pena a l'acusat i l'ha condemnat a dos anys de presó per un delicte d'abús sexual, a indemnitzar la noia amb 3.000 euros i li prohibeix acostar-se a ella durant tres anys.