El Lleida Esportiu haurà de veure el play-off d'ascens a Segona A per la televisió. És el tercer any consecutiu que es troba en aquesta tessitura al final de temporada, i la situació obliga a una reflexió sobre com s'ha d'afrontar la temporada vinent per tal d'evitar caure en els errors que han portat el club al fracàs i a l'aficionat a la desesperança. 

L'aposta per Gerard Albadalejo a inici de temporada com a entrenador d'emergència va resultat ser encertada a tenor dels resultats de la primera volta. No obstant, la mala gestió de la plantilla i la poca confiança amb el tècnic després de Nadal van fer entrar la plantilla en una espiral negativa que ni el tècnic fitxat al febrer, Joan Carles Oliva, ni les noves incorporacions han estat capaços de frenar. De fet, Oliva ha sumat uns resultats indignes per un equip que havia fet una plantilla per lluitar per l'ascens.

El Lleida Esportiu ha estat un dels pitjors equips de la segona volta quan havia acabat la primera essent el millor. L'equip ha estat com "Doctor Jekill & Mr Hyde", el protagonista de la novel·la gòtica de Robert Louis Stevenson que patia un trastorn psiquiàtric que li feia viure dues identitats. 

L'equip acabarà la lliga amb 56 punts i amb l'expectativa de l'habitual èxode de jugadors que obligarà la direcció tècnica a refer la plantilla per iniciar un nou projecte. Els interrogants sobre les altes i les baixes estan damunt del vestidor com també (i més grans) sobre Oliva, el tècnic que va fer un intent de dimissió fa un mes en veure que l'equip no responia al que se li demanava. S'intueix difícil que l'entrenador continuï al Camp d'Esports com també ho sembla, a hores d'ara, que l'afició s'enganxi a un club que no ha complert amb allò que s'ha anat publicitant cada temporada.

Potser la solució als problemes passa per veure un canvi de propietaris del club...