Catalunya perd deu mil hectàrees agrícoles cada any. A les Terres de l'Ebre s'ha passat de tenir menys del 10% de terreny forestal a tenir-ne més del 70% però els focs, com insisteixen es Bombers, només s'apaguen aviat si afecten "mosaics agrícoles vius".

El foc de la Torre de l'Espanyol n'ha estat l'última prova, com s'ha analitzat en una jornada de prevenció d'incendis, aquest dimecres, amb una cinquantena de participants. Els experts reclamen polítiques per incentivar l'econòmica rural, la gran aliada dels cossos d'extinció. Quantifiquen que caldria recuperar quinze mil hectàrees agrícoles anuals per evitar els "mega-incendis" que durà el canvi climàtic.

El foc de la Torre de l'Espanyol hauria pogut convertir-se en un dels pitjors malsons dels cossos d'extinció i afectar una zona de gairebé noranta mil hectàrees. L'inspector dels Bombers, Marc Castellnou, ha explicat que "a la Ribera d'Ebre hi ha un mega-incendi possible, que començaria a la zona d'Almatret-Riba-roja i amb el mestral creuaria tot l'alt de la comarca, el Priorat i es plantaria al massís de Prades".

Aquest és un dels hipotètics focs de gran impacte que els Bombers analitzen i simulen a futur en el context del canvi climàtic i del despoblament rural. L'incendi de la Torre de l'Espanyol hauria pogut ser-ne l'inici si no hagués estat per la feina encoberta d'extinció que van ajudar a fer els camps de conreu que encara es mantenen a la zona. "El mosaic agrícola és clau per mantenir un paisatge viu però sobretot és molt important per extingir incendis forestals", ha recordat Castellnou.

Els Bombers insisteixen que el pagès no només produeix aliments sinó que crea "seguretat per al conjunt de la societat" i aquest és un servei que amb "polítiques de país" cal retribuir. "No es tracta només del preu de l'oli, la vinya o els pistatxos. Hauríem de repensar el model i com pagar a la societat rural el servei que presta al conjunt de la societat", ha insistit Castellnou.