Els humans de l'Edat de Bronze ja preparaven pinso per a gossos i guineus

Segons una recerca on han participat investigadors de la UdL, la UAB, la UB, la Universitat da Coruña i la Universitat de Basilea

Redacció
26 de febrer de 2019, 15:45
Actualitzat: 15:52h
Els humans de la primera Edat de Bronze, fa més de 5.000 anys, ja preparaven un "pinso" especial per als seus cànids de treball i companyia. L'alimentació de gossos i guineus incloïa cereals, que no podien ser a la seva dieta sense intervenció de les persones amb les quals convivien, segons una recerca en què han participat investigadors de la Universitat de Lleida (UdL). L'estudi, publicat a la revista "Archaeological and Anthropological Sciences", està liderat per una professora de la Universitat da Coruña, i també hi han pres part experts de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Basilea (Suïssa).

Segons la recerca, l'enterrament de cànids en diferents indrets del nord-est de la península Ibèrica evidencia una pràctica funerària generalitzada que va proliferar entre finals del tercer mil·lenni i el segon mil·lenni abans de Crist. Entre els exemples d'aquests aixovars funeraris hi ha el jaciment de Minferri, al terme municipal de Juneda (Garrigues), en el qual ha treballat el Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL; Natàlia Alonso, Joan B. López, Ariadna Nieto i Andreu Moya. Més enllà de la cerimònia i el simbolisme, els arqueòlegs creuen que aquests animals enterrats amb humans o en estructures rituals properes complien altres funcions.

Els investigadors s'han aproximat a la dieta dels animals mitjançant l'anàlisi d'isòtops estables de carboni i nitrogen en col·lagen ossi, complementada amb estudis arqueozoològics, antropològics i arequeobòtanics.

En total, han estudiat 37 cànids, 19 ungulats domèstics herbívors (com ara vaques, ovelles i cabres) i 64 humans trobats als jaciments de Minferri (Garrigues) i Can Roqueta (Vallès Occidental). Els resultats indiquen que la dieta dels gossos era similar a la d'alguns humans, especialment les dones i els més joves, cosa que sembla suggerir "una major dedicació d'aquests col·lectiu a la cura dels animals", afirmen.
 

Una dona i dues guineus Foto: UdL