18
d'agost
de
2023, 11:31
Actualitzat:
11:38h
Les torres elèctriques són un risc per a les cigonyes que volen fer-hi el niu o aturar-s'hi ja que sobretot quan aterren o aixequen el vol poden tocar el cablejat amb la punta de les ales i morir electrocutades, a la vegada que provocar incidències de subministrament a la xarxa. Endesa ha impulsat ara un prototip únic a tot Catalunya que s'ha col·locat a deu torres elèctriques de Torregrossa i Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, per evitar que les cigonyes facin parada o niu a les torres elèctriques. Es tracta d'una estructura geomètrica feta de fibra de vidre i amb resines amb càrrega mineral, ideada i desenvolupada a Lleida, que cobreix el cap de la torre.
L'estructura ideada pesa poc i, fins i tot, se n'ha calculat la forma i el volum en funció de l'acció del vent, perquè l'esforç que l'estructura metàl·lica hagi de fer l'aguanti perfectament. Endesa assegura que aquesta actuació al Pla d'Urgell no és, ni de bon tros, la primera que es duu a terme a les comarques de Ponent. Des de fa anys, la companyia adequa torres i instal·la dispositius a diverses línies de mitjana tensió per preservar espècies d'aus protegides i amenaçades. El prototip doncs, vol sumar-se a la lluita per evitar electrocucions amb altres dispositius de diferents tipologies que ja existeixen.
En aquest sentit, la companyia defensa que el seu objectiu no és foragitar les cigonyes de Catalunya sinó tot el contrari, convidar a que es quedin, i per això, recorda que fins i tot han collat en algunes torres uns elements metàl·lics, anomenats reposa-aus, precisament per a "invitar" les cigonyes a fer-hi el niu, i afirmen que s'han obtingut bons resultats.
Els treballs de col·locació dels nous suport comporten la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d'aparellatges ja existents i la instal·lació d'elements de protecció d'anticol·lisió com espirals i espantaocells. D'aquesta manera, es pot des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locació d'aïlladors polimèrics i eliminar seccionadors. Aquests dispositius aïllants reduiexen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol, ja que a l'estendre les ales hi pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric.
Així mateix, en alguns casos, s'hi han instal3lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d'ocell que eviten que les aus s'hi apropin o elements catadriòptics, amb el mateix objectiu.
Les actuacions s'emmarquen amb el conveni que la companyia té firmat amb la Generalitat en matèria d'avifauna amb l'objectiu comú de mitigar els riscos d'electrocució i col·lisió de les aus a la xarxa elèctrica, especialment d'aquelles espècies catalogades com a amenaçades.
Només al Segrià, Endesa ha adaptat des de 2017 més de 350 suports per fer-os més segurs per a protegir l'avifauna en general i les cigonyes en particular. Aquestes accions han suposat una inversió superior als 630.000 euros.
L'estructura ideada pesa poc i, fins i tot, se n'ha calculat la forma i el volum en funció de l'acció del vent, perquè l'esforç que l'estructura metàl·lica hagi de fer l'aguanti perfectament. Endesa assegura que aquesta actuació al Pla d'Urgell no és, ni de bon tros, la primera que es duu a terme a les comarques de Ponent. Des de fa anys, la companyia adequa torres i instal·la dispositius a diverses línies de mitjana tensió per preservar espècies d'aus protegides i amenaçades. El prototip doncs, vol sumar-se a la lluita per evitar electrocucions amb altres dispositius de diferents tipologies que ja existeixen.
En aquest sentit, la companyia defensa que el seu objectiu no és foragitar les cigonyes de Catalunya sinó tot el contrari, convidar a que es quedin, i per això, recorda que fins i tot han collat en algunes torres uns elements metàl·lics, anomenats reposa-aus, precisament per a "invitar" les cigonyes a fer-hi el niu, i afirmen que s'han obtingut bons resultats.
Els treballs de col·locació dels nous suport comporten la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d'aparellatges ja existents i la instal·lació d'elements de protecció d'anticol·lisió com espirals i espantaocells. D'aquesta manera, es pot des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locació d'aïlladors polimèrics i eliminar seccionadors. Aquests dispositius aïllants reduiexen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol, ja que a l'estendre les ales hi pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric.
Així mateix, en alguns casos, s'hi han instal3lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d'ocell que eviten que les aus s'hi apropin o elements catadriòptics, amb el mateix objectiu.
Les actuacions s'emmarquen amb el conveni que la companyia té firmat amb la Generalitat en matèria d'avifauna amb l'objectiu comú de mitigar els riscos d'electrocució i col·lisió de les aus a la xarxa elèctrica, especialment d'aquelles espècies catalogades com a amenaçades.
Només al Segrià, Endesa ha adaptat des de 2017 més de 350 suports per fer-os més segurs per a protegir l'avifauna en general i les cigonyes en particular. Aquestes accions han suposat una inversió superior als 630.000 euros.