Josep Rosell Santaularia, nascut el 16 d'octubre del 1997a Mollerussa, és un jove dissenyador que està guanyant notorietat en el món de la moda per la seva capacitat de combinar estils oposats i crear col·leccions plenes de significat. Des dels seus inicis, amb un vestit de plomes inspirat en l'alta costura i en la pel·lícula Malèfica, fins a la seva última col·lecció, Kimyou, que simbolitza un profund canvi personal, Rosell ha demostrat ser un creatiu amb una visió única i atrevida.
Com van ser els seus inicis en el món del disseny? Què el va inspirar a seguir aquesta carrera?
Va ser una mica decisió per part del batxillerat artístic. Durant el curs et fan decidir un tema per desenvolupar el teu TDR i per la meva part vaig decidir fer un vestit. D'aquesta manera vaig elaborar la meva primera peça, un vestit de plomes. I a partir d'aquí, després de presentar el vestit al concurs de l'ESDI (Escola Superior de Disseny), vaig guanyar el segon premi i això em va fer decidir per continuar per aquest camí. Va ser un any molt dur, perquè el primer vestit va costar molt, no tenia gens de dots de patronatge, ni confecció ni res, però, tot i això, a la gent li va agradar molt i a mi també em va enamorar i això em va fer continuar.
En què es va inspirar quan va dissenyar aquest primer vestit?
En aquell temps era tendència la pel·lícula de Malèfica, de Disney, i em va inspirar per fer un vestit per una malvada. Eren dos peces, una part de baix i una part de dalt, la part de baix era tota plena de plomes, cosides una per una a mà i la part de dalt era com una simulació d'una cotilla.
Qui és el seu referent en el món de la moda i com ha influït en el seu treball?
Sempre dic que les meves muses són les meves amigues, la meva família, és a dir, totes les dones de la meva vida són les meves muses. Llavors, el meu referent jo crec que és el meu dia a dia. Poden ser des de celebritats que m'agraden, com, per exemple, Rosalía, que m'hi fixo molt en la seva estètica, o dones de la meva vida, com pot ser, la meva mare o la meva millor amiga. M'inspiro en les persones que m'envolten en el meu dia a dia.
Amb el creixement ràpid en el món de la moda, com gestiona la pressió que això pot comportar?
Tot el contrari, ho gaudeixo molt. Però no m'esperava que arribés aquest dia. Tothom em deia que arribaria i el que no s'ho creia era jo mateix. Estic molt content i gaudint de l'experiència al màxim.
Què l'ha inspirat a triar un estil oriental per a aquesta col·lecció?
Soc molt fan de l'estil oriental. M'encanta, trobo que la moda oriental és brutal, tant la d'home com la de dona. M'agrada molt el dissenyador Yohji Yamamoto, és un d’aquests dissenyadors que segueixen la línia, sent tot molt quadricular. Jo no tinc gens de control en les línies, però en aquest cas vaig fer decidir seguir una línia. M'agraden molt els reptes, i quan vaig idear aquesta col·lecció, pel meu cap passava la idea fusionar la línia, tot quadriculat, amb la fora línia, el caos més absolut. Unint l'estil d'Alexander McQueen, que és el de Londres, amb caos, foscor i eròtic, i llavors seguir la línia japonesa, tot remarcat i quadriculat. A més, aquesta col·lecció serà blanca i negra amb detalls daurats, que és un afegit més a aquest repte per no poder jugar amb altres colors.
Com va néixer la idea per a aquesta col·lecció?
Em considero un dissenyador que es guia molt pel món del tarot i el món espiritista. Un dia vaig anar a una tarotista i em va dir que faria un canvi molt gran en la meva vida. Em va afirmar que la meva vida no estava a Barcelona sinó en un altre lloc. En aquell precís moment vaig decidir fer una col·lecció sobre els canvis i la reencarnació.
Què l'ha portat a explorar el tema de la reencarnació en aquesta col·lecció?
Aquesta col·lecció representa la mort de l'antic Josep Rosell, la mort dels dissenys clàssics sent una transició cap al modern. Jo sempre he dit que la Covid m'ha canviat, per a moltes persones el confinament va ser un malson, però per mi també va ser un moment de canvi.
Quin és l'origen o significat del nom Kimyou per a la col·lecció?
Kimyou en japonès vol dir misteriós, perquè la reencarnació és un misteri per la humanitat, un misteri que mai podrà ser resolt. Em volia allunyar dels noms clàssics i que la gent es preguntés, que és Kimyou.
Després d'aquesta col·lecció, considera canviar o evolucionar l'estil?
No ho sé, ara mateix no em puc definir en un sol estil. Jo sempre he anat variant, mai m'he cenyit a un sol estil.
Com descriuria el seu procés creatiu? Com transforma una idea en una peça de roba?
Això és una mica difícil. En aquesta col·lecció hi ha dissenys que els he assumit a les 3 de la matinada. M'alçava del llit i agafava un llapis i començava a dibuixar. Per mi els millors dissenys de la col·lecció sorgeixen d'aquestes idees nocturnes o en els moments que menys t'esperes que pugui sorgir una bona idea.
Què el motiva més, dissenyar roba per a dones o per a homes? Per què?
La de dona m'encanta, però la d'home també és molt divertida perquè és un repte. Perquè l'home és més quadrat i no et pots recrear tant; i la roba de dona m'agrada més perquè pots jugar molt més amb les corbes. Per aquesta col·lecció em vaig trencar molt el cap buscant referents masculins, un d'ells seria David Bowie. Però, per exemple, un dels dissenys per home està inspirat en la Miley Cyrus i el seu videoclip de Flowers.
Hi ha alguna tècnica o material que prefereixi utilitzar en els dissenys?
No, no tinc cap preferència. Però el que et puc dir és que odio el neoprè. Aquesta aprensió ve d'un disseny que vaig idear combinant el neoprè amb pell. La pell és un material molt dur, mentre que el neoprè és molt elàstic i això feia que costés molt d'enganxar un material amb un altre. És un experiment que no vull tornar a repetir.
Quin és el proper gran somni o objectiu en el món del disseny?
Tinc dos projectes en ment. Tinc un projecte que vull fer amb un amic meu que és enginyer combinant moda i enginyeria i un altre, encara molt llunyà, on vull crear una nova marca de roba amb una amiga meva. Volem combinar el seu estil, ella és més urbana, més esportiva, i el meu estil és de vestits de passarel·la, no sabem si ho farem, però és un repte que ens agradaria afrontar.
Quin consell li donaria a algú que vol començar una carrera en el món de la moda?
Que lluiti i que no es rendeixi i no faci cas del que li digui la gent. A mi m'han dit moltes vegades que no arribaria enlloc. Des de ben petit a mi em volien fer quedar com a científic, que estigués dins del món de la ciència. A mi mai m'han agradat les ciències, llavors vaig decidir estudiar el Batxillerat Artístic i en acabar vaig estudiar a l'Ondara a l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Tàrrega. Per no fer cas del que em deien i continuar lluitant pel meu somni ara em trobo on soc ara. Qui es vulgui dedicar a la moda sempre sentirà la frase que nedarà en una peixera plena de taurons, sent ells uns peixos. Taurons sempre te'n trobaràs, però mai paris de nedar. Sempre continuar visualitzant nous camins, encara que tinguis 40 projectes al damunt, acceptant un més que et suposi un repte i que et motivi a continuar lluitant pels teus somnis. Si mai abaixa els braços i sempre continua nedant, segur que aconseguirà tot el que es proposi.
