Un dels dos socis minoritaris de la constructora de Lleida Benito Arnó --pels quals la Fiscalia demana presó per les anomenades operacions palanca de Nova Rumasa, per simular el 1999 una opció de compra per forçar l'empresa a pagar-los per sobre del preu real--, ha assegurat aquest dimecres en el judici que va rebre un pagaré de 200 milions de pessetes de mans de l'empresari mort José María Ruiz Mateos i que l'hi va retornar després, sense rebre un document que en justifiqués la devolució.

"José María Ruiz Mateos em va donar el pagaré en mà a la seva casa de Madrid, ens convidava a la seva casa, l'hi vaig retornar sense document, ens teníem confiança", ha assegurat l'acusat en el judici en el qual la seva esposa, també acusada, ha ratificat la seva versió.

Fiscalia demana quatre anys de presó per a ell i per a la seva esposa per un delicte d'estafa continuada agreujada i sosté que tots dos van concertar amb Nova Rumasa una opció de compra sobre la totalitat de les seves accions en l'empresa per un total de 1.989.250.000 pessetes, de les quals declaraven rebudes a compte 198.925.000 que mai van rebre, opció a exercitar en el termini de tres mesos a partir de que decaiguessin els drets d'adquisició preferent de la resta de la societat, havent en aquest cas que exercitessin retornar la quantitat.

Quant a la responsabilitat civil, Fiscalia demana que es declari la nul·litat de l'escriptura pública de 27 d'octubre de 1999 per la qual es va atorgar el contracte simulat i es condemni els acusats a pagar totes les despeses que s'hagin derivat. Segons Fiscalia es va concertar un contracte privat entre les mateixes parts, segons el qual, aquesta escriptura pública quedava sense efecte, corresponent-li a Nova Riumasa un 10% de la quantitat obtinguda pels socis minoritaris, en cas que els majoritaris o la societat exercitessin el seu dret d'adquisició preferent.

L'empresa acusa també un advocat de Lleida per la seva participació en els acords previs al contracte simulat i Fiscalia demana el sobreseïment provisional per no haver quedat justificada la comissió del delicte d'estafa quan el lletrat actuava en exercici de la seva tasca professional d'assessorament.

En la vista l'acusat ha reconegut que la companyia va oferir pagar-li la participació amb un planter valorat en 109 milions de pessetes que no va acceptar. La Fiscalia sosté que la societat va acordar l'any 2000 adquirir les accions fixant el valor de les mateixes l'auditor social, decisió que no va ser acceptada pels acusats que van interposar una demanda judicial.