La Guàrdia Civil s'ha fixat com a objectiu justifica, d'una manera o d'una altra, que el moviment independentista és violent. En el darrer informe que el cos armat ha entregat al jutge instructor del Suprem Pablo Llarena, tal com ha avançat aquest dimecres El Mundo, es detallen 315 actes de suposada violència o agressió contra els cossos policials espanyols a Catalunya. L'ímpetu per mostrar accions violentes és tan potent que, fins i tot, s'inventa un poble: Sant Esteve de les Roures.

La benemèrita situa aquests casos entre l'1 de setembre i el 8 de novembre del 2017. Així doncs, hi inclou també l'1 d'octubre, data de celebració del referèndum per la independència. De fet, l'1-O, així com el 20 de setembre -data de la manifestació davant d'Economia i Hisenda- i les aturades de país del 3 d'octubre i el 8 de novembre centralitzen bona part d'aquestes agressions a agents que denuncia la Guàrdia Civil.

Sant Esteve de les Roures, focus de la violència

Tal com detalla El Mundo, molts d'aquests episodis d'agressivitat i violència per part dels defensors de l'independentisme es van produir a Sant Esteve de Roures, un poble que no existeix. En aquest municipi de fantasia, relata la Guàrdia Civil, "un dels manifestants va aprofitar la caiguda d'un dels agents, que va quedar totalment indefens, per etzibar-li una brutal puntada de peu a la part posterior del cap".

Entre altres casos, l'informe també apunta "llançaments de pedres" contra la Guàrdia Civil i fa menció especial a una de les manifestacions que va tenir lloc a Vic, on més de 2.000 persones van "envoltar" el quarter policial per impedir que "els agents i les seves famílies" poguessin sortir.