​L'Audiència d'Osca considera provat que l'acusat, amb la intenció de matar la dona, va colpejar-la fortament al cap amb una pedra de grans dimensions. El cop es va produir per darrere i per tant va ser imprevisible i la víctima no va poder-se defensar.

La sentència recull també com a fets provats que un cop la víctima era a terra i inconscient pel cop, l'acusat la va tornar a colpejar fortament amb la pedra al cap i que Consol R. P. va morir a causa dels cops rebuts.

Segons l'Audiència d'Osca, ha quedat també provat que l'acusat va arrossegar el cos de la víctima quinze metres per amargar-lo, va llençar lluny del lloc la pedra que havia utilitzat per colpejar la víctima i dues pedres més tacades de sang i es va endur la càmera de fotos de la víctima, que va llençar a una bassa quan tornava cap a Benavarri.

La sala també reconeix que l'acusat, que en el moment dels fets tenia 19 anys, té un coeficient intel·lectual límit, pròxim al retard mental, i que en el moment de l'agressió patia un trastorn esquizoide de la personalitat, que no afectava, però, la seva capacitat de voler ni de comprendre allò que estava fent, la qual cosa descarta l'eximent d'alteració psíquica que demanava la defensa per reduir la pena i que va ser rebutjada pel jurat.

Tant el tribunal popular com la jutgessa consideren que ha quedat demostrat que la seva capacitat d'entendre el que estava fent no va quedar alterada ja que va fer tot el possible per amagar les proves del crim. A més, s'afegeix a la sentència que, el fet que no hi hagi una explicació o que no s'hagi determinat un mòbil clar del crim, no vol dir que l'acusat no fos conscient d'allò que estava fent.