Unes 3.000 persones hauran de demostrar coneixements de català mitjançant un curs de 30 hores -en format entrevista i no com a prova escrita- per renovar el seu permís de residència i treball a Andorra de cara al 2024. Així ho ha manifestat aquest dimecres la ministra andorrana de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, durant la presentació del projecte de llei de la llengua oficial, un treball que substituirà la llei del 1999 i que el govern andorrà té la intenció que entri en vigor al llarg de l'any vinent. Els creadors de contingut, no hauran de superar la prova.

L'obligació de superar el curs, però, només es demanarà en la primera renovació dels residents amb un permís de residència i treball. Més endavant, ha apuntat la ministra andorrana, s'estudiarà la possibilitat d'incloure altres models de residència. En el cas dels creadors de contingut, que gaudeixen de permisos de residència i treball per compte propi, "no hem previst que hagin de superar aquesta prova de nivell bàsic", tot i que "això no vol dir que en un futur o en comissió també es pugui acabar incloent aquest grup de permisos" en la llei. Els treballadors temporers també estaran exempts en un inici.

El principal canvi que incorpora la llei, per tant, serà que els obligats hauran "d'acreditar nocions bàsiques de la llengua per obtenir la primera renovació del permís", malgrat que serà un reglament posterior el que fixi els requisits concrets. A més, també s'establirà l'obligació que la salutació inicial de cara al públic sigui en la llengua oficial i caldrà conèixer el vocabulari bàsic de cada professió.

Bonell ha assegurat que des de l'executiu "estem convençuts que aquesta mesura no impedirà que ningú per raó de llengua pugui venir a Andorra, sinó que facilitarem l'aprenentatge quan estiguin al país". Altres obligacions també exigiran disposar d'intèrprets en les resolucions alternatives de conflictes, introduir referències al català en la llengua de signes i iniciar "una modernització del llenguatge administratiu".