15
de juliol
de
2024
Actualitzat:
02
de setembre,
23:21h
En el català hi ha dos grans blocs dialectals, el català oriental i el català occidental, el qual pertany el lleidatà. En el bloc oriental, diuen que a Ponent ens agrada molt parlar amb la e i que la nostra capital és Lleide, però el dialecte lleidatà és molt més que la e.
Aquí van unes poques paraules que s'han d'aprendre si et vols considerar un bon lleidatà:
- Fer pila: fer campana
- Escatxigar: esquitxar, mullar
- Buixir: bordar
- Mixó: ocell
- Mossada: menjar una porció d'un aliment
- Padrí i padrina: avi i àvia
- Entrepussar: ensopegar
- Escarrranxar-se: obri les cames
- Keds: vambes
- Rostar: escurar
- Mançana: poma
- Popa: pit
- Quartos: diners
- Xiquet i xiqueta: nen i nena
- Reixos: reis
- Tros: peça de terra, camp de conreu
- Xapo: aixada
- Embalar: accelerar
- Muricec: ratpenat
Aquests són només alguns exemples de lo lleidatà, un dialecte amb molt de caràcter i personalitat. Encara que alguns diuen que no sempre mos entenen i que quan parlem mos embalem sols, el lleidatà és un tresor que forma part de la nostra identitat. Així que, si et trobes amb algú de Lleida, no t'oblidis de fer servir aquestes paraules!