La població de nacionalitat estrangera ja és més del 21% de la població a les comarques de Ponent, segons l'explotació del cens de població de l'1 de gener del 2024, publicada aquest dijous per Idescat.
La Segarra (29,5%) és la comarca amb la taxa més alta de les terres de Lleida i també a nivell de Catalunya. La segona comarca amb major índex és el Pla d'Urgell amb un 22% d'immigrants per davant del Segrià, que té registrats un 21,4% de població estrangera. Per la seva banda, l'Urgell compta amb un 21,1%, la Noguera amb un 19,5 i les Garrigues tanca amb un 15,9%. Tots aquests percentatges són superiors als que es van notificar l'any 2023 en xifres que oscil·len entre els increments del 0,4 i del 0,8.
A Catalunya, l'augment de la població de nacionalitat estrangera ha estat significatiu els últims anys, ja que si bé eren el 15,9% del total dels censats a Catalunya a principis del 2021, tres anys després ja arribaven al 18%. Els homes d'aquest col·lectiu tenen un pes més gran que les dones, ja que sumen el 18,9% i el 17,2% del total de cada sexe, respectivament.
Guissona, el municipi amb més estrangers
Pel que fa als municipis, Guissona torna a liderar el rànquing amb un 51,6% dels seus habitants amb una nacionalitat diferent de l'espanyola. La població de la Segarra ja superava la meitat d'estrangers en els primers anys d'aquesta dècada i també al cens del 2011. El municipi va experimentar un canvi radical en la seva morfologia la dècada anterior, ja que al cens del 2001, la seva població estrangera es quedava en l'11,4%.
Romanesos i marroquins, majoritaris
En relació a la nacionalitat majoritària de les persones nouvingudes a les comarques de Ponent, en destaquen dues: romanesos i marroquins. Els immigrants del país de l'est són predominants a la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell i les Garrigues mentre que els ciutadans de Marroc són majoritaris al Segrià i a l'Urgell.