Sis entitats ecologistes han reclamat a la Generalitat que recuperi el pla de viabilitat per estudiar la possible reintroducció del linx boreal al Parc Natural de l’Alt Pirineu, un projecte anunciat el 2016 a la Val d’Aran que mai no es va arribar a executar. Les organitzacions consideren que cal reprendre els treballs per determinar si el territori reuneix les condicions necessàries per acollir aquesta espècie, desapareguda del Pirineu fa dècades.

La petició està subscrita per l’Associació de Persones Amigues del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ADLO Pirineu, SEO/BirdLife, DEPANA, Ecologistes en Acció i ADDA. Les entitats defensen que el retorn d’aquest gran carnívor podria contribuir a recuperar equilibris ecològics i afavorir la conservació de la biodiversitat, sempre que la iniciativa es fonamenti en criteris científics i compti amb la participació del territori.

Un dels aspectes que les organitzacions demanen estudiar és la possible influència del linx boreal en la conservació del gall fer, una espècie pirinenca que pateix un important declivi poblacional. Segons les entitats, aquest depredador podria contribuir a regular les poblacions d’altres carnívors de mida mitjana, els anomenats mesopredadors, que exerceixen pressió sobre les aus nidificants i els petits mamífers. Per això, proposen analitzar específicament els possibles efectes de la reintroducció sobre aquesta au i altres espècies amenaçades.

Les organitzacions també remarquen que el linx boreal s’alimenta principalment de fauna salvatge, sobretot de cabirols, tot i que la dieta pot incloure altres ungulats, llebres i petits mamífers. Aquest comportament, assenyalen, podria facilitar-ne la coexistència amb la ramaderia extensiva, ja que els conflictes amb el bestiar domèstic són generalment poc freqüents en comparació amb els que poden generar altres grans carnívors.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya, és l’espai que les entitats proposen estudiar per valorar aquesta possibilitat. La presència d’espècies com l’os bru i el llop, el valor dels hàbitats i la connexió amb altres espais naturals protegits són alguns dels elements que, segons les organitzacions, justifiquen analitzar-ne la idoneïtat. La iniciativa també podria obrir noves oportunitats vinculades a la recerca, la divulgació ambiental i l’ecoturisme responsable.

La proposta presentada a la Generalitat planteja que el pla incorpori una avaluació de la qualitat dels hàbitats i de la disponibilitat de preses, models sobre l’evolució de les poblacions i la connectivitat ecològica, així com una anàlisi dels efectes sobre la fauna amenaçada. També reclama estudiar la compatibilitat amb les activitats ramaderes i definir mesures de prevenció i coexistència abans de plantejar qualsevol actuació sobre el terreny.